dilluns, 22 d’agost de 2011

Hembra (De la nada hice piel)




Para formar placenta
hace falta ser mujer:
vaca, coneja, perra,
hembra.

Los machos no pueden más que nacer
y cultivar la tierra
y sudar bajo el sol para comer
y cazar y matar para ver sangre...

Nosotras ya la vemos cada mes.

3 comentaris:

Mar ha dit...

WOW! Ya estás aquí con toda la fuerza, con todo tu poder de hembra y escritora... Mi querida BLN, este poema, ¿me dejarás recomendarlo en mi blog? Me encantó.
Te he echado de menos por el blog!!!! Ahora estàs en Sant Just? O con tu mmi?
¿Sabes? No tengo nada de ganas de volver a los malos rollos del curro. Bueno, nos quedan unos 10 de vacaciones... ¡A disfrutarlos!!!!! Me alegro de reencontrarte aquí.
Besossssss

BLN ha dit...

Hola Mar, el teu relat sobre la gossa del taxista m'ha és boníssim. Ja el coneixia però vull racomanar-lo als lectors del bloc.

http://aunqueseauninstante.blogspot.com/2011/08/lluvia-fuera-y-dentro.html

Aquest poema té molts anys. A l'estiu no he escrit ni una lletra, però ja aniré posant entrades d'experiències txules que he fet a Noruega.

El curro no el veig tant malament. Crec que ens divertirem, una altra manera de fer. Recomençar amb energia

Mar ha dit...

T'agradat? En serio????? Venint de tu que ara en saps tant d'escriure, és tot un honor. No saps com t'ho agraeixo.
M'agrada el teu optimisme respecte a la feina. T'estimo bella! PTONS a la family