dilluns, 6 de maig de 2013

Pol: moments estel·lars




Pol, acabes de fer 15 anys. Ningú ho diria, més aviat semblen 17, perquè ets un apasionat de la vida a qui no li agrada desaprofitar ni un nanosegon. En aquests anys hi ha molts moments  que val la pena recordar, moments tendres, divertits, una mica bojos... en definitiva "moments estel·lars".

1. Soci prenatal de la biblioteca.

            A l'escola Canigó hi havia una biblioteca. El nostre racó favorit. Quan tu hi vas començar a anar, encara eres dins la meva panxa. La Susana em preguntava com anaves i l'amistat entre ella i tú va ser prèvia al teu naixement. Vas tenir carnet des del primer dia i crec que encara deus ser el nen que ha agafat més llibres en prèstec de la història. Et llegies els llibres en un no res i tornaves a buscar-ne més. Allà també feies els deures, d'una manera molt teva, creativa i ràpida, però poc acurada. I  forràvem plegats els llibres amb aquell rotllo de plàstic, perquè de vegades volies llegir les novetats sense que encara estiguessin ni fitxades.


2. Amb sandàlies al glaciar

            A Noruega gaudies com un autèntic víking de les excursions i visites a la natura. Com a pares vam ser una mica durs, fen-te fer muntanyes altes i marxes de moltíssimes hores, però és que tu sempre podies més i t'ho pasaves genial amb pals i pedres que trobaves pel camí. Un estiu vam preparar una excursió de tres dies i en sortir del cotxe tu duies només unes bambes de ciutat. Això encara. Uns dies més tard vam anar a visitar el glaciar i aleshores la cosa va ser més greu: anàves amb sandàlies!


3. Cantant "Esto es Estopa!"

            La teva vena musical no és d'ara. Ja eres un enamorat de la música des de ben petit. No aixecaves un pam de terra que sabies cantar les cançons d'Estopa sense perdre ni un mot. "Hoy me he levantado con un cable cruzado, tanto contacto me ha tocado el lado malo y me he despertado con ganas de comerme el mundo" I tant que te'l menges!

4. Disfressat de dona.

            Una tarda a Argentina. Havíem sortit, estàvem cansats. Julio, Inés Pappa i jo seiem tranquil·lament al sofa xerrant. Els nens sou a dalt, ben bé no sé què feu. De sobte una dona atractiva i provocadora entra contornejant-se i seu a la faldilla del Julio. Imagina't ell que és director de teatre! No podíem parar de riure. D'on va sortir aquella disfressa? Com se't va ocórrer? Quin show mare meva, quin show!

5. Anem al col·le en moto.

            Ui! Sabia que eres valent, però que t'atreveixis a que jo et porti en moto, ja té valor, ja... No havia portat ningú en tota la meva vida i això que condueixo des dels 16. Seus darrera meu amb tota la teva força, l'energia i la potència del teu gran cos, major que el meu,  i la moto i jo tremolem. Començo a fer essas. Penso ai que ens matem! Que no hagi de parar si-us-plau! Què estaràs pensant mentre et porto? Tens por com la tinc jo? Penses que seria més bo que conduïsis tu i jo anés de paquet?  Per descomptat!


Per molts anys campió!


1 comentari:

Mar ha dit...

OLé el amor de madre!!!!! Aquest es en Pol??????????????? Però si sembla que tingui no 17 ni 18, 20 anys!!!!!! Felicirats Pol! I BLN!