dimecres, 1 de maig de 2013

Mort d'un personatge (Segadora)



Aquest poema me'l va inspirar la mort d'un personatge dins d'una novel.la. Va ser una mort tan dura per a mi que li vaig dedicar un post que podeu llegir en aquest mateix bloc.
















4. Mort d'un personatge

No em pots fer això, autor,
no em pots fer això!
Això no m'ho esperava.

He compartit amb ella les hores
quan lluitava per ser feliç,
quan volia créixer, gaudir-ne,
aprendre i trobar el seu camí.

I ara la veig en bicicleta
sota la pluja, mig del carrer,
tota tranquil·la, amb un somriure,
el pensament a un altre lloc.

Així no, sense avisar-me,
sense deixar-me preparar el cor!
Així en el goig d'una pedalada
de sobte un cotxe l'atropellat.

Perquè l'has mort, perquè l'has mort?

Sento la mort d'un personatge
que podria ser immortal
i crido "No!" com una boja,
m'angoixa com la mort real.

Va ser només girar la pàgina
i me l'has treta de les mans.
Caminaré plorant-la
pels capítols restants.


3 comentaris:

Modestino ha dit...

Recuerdo el disgusto que me dieron A. J. Cronin en "La Ciudadela" y Delibes en "La sombra del cipres es alargada" por matar a quien yo consideraba no debia morir...

Cristina ha dit...

Sí, Modestino, pero por lo menos esas novelas eran dramas donde cabía un desenlace fatal. Pero en el caso que me inspiró el poema, la novela da un vuelco tremendo de comedia intranscendente a dramón. Recuerdo que estaba leyendo en la terraza de mi casa y me puse a gritar como una loca NO NO NO!

Mar ha dit...

Ohhhhh, com t'entenc!