Ha tingut moltes i molt dolentes lesions, especialment als genolls. I ara -jo no el veig pas tan gran - ja no por seguir al nivell que voldria i que necessita el Barça.
Al món del ciclisme existeix el doping. Està prohibit fer-se mal a un mateix amb la sola raó de no decaure, de estar sempre al cent per cent. En canvi a l'esport rei un jugador pot ser demanat per jugar un partir de Champions en dimecres, un de Copa del rei en dijous i acabar la setmana amb un derby de la Lliga. I a més a més cridat a la selecció o a fer bolos per difondre la marca España per Aràbia, Russia o Corea.
No és normal que a la selva edat, Puyol ja sigui un jubilat del futbol. No hauríem de pensar una mica més en la salut de les persones i no permetre que se les exploti d'aquesta manera? Em direu que guanya molt. Ja, però ha de deixar la seva passió als trenta-sis anys i les diners no li seran consol.
Adéu, Puyi, els culés no t'oblidarem, que t'acaronin els estels i t'acompanyin els ocells... El Barça sense tu no serà el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada