Moltes coses a dir sobre aquest primer dia a l'estadi, però en diré poquetes perquè ja s'ha fet tard i he d'anar a dormir.Al principi molt despiste. El salt d'alçada, el pes i les sortides de les curses em queden lluny fins i tot amb els prismàtics.
Un sol bestial fins i tot a les 19h. Demà al matí ja em puc preparar.
Entre les dos o tres competicions que tenen lloc alhora i el munt d'atletes escalfant i entrenant-se costava dirigir l'atenció.
Al cap d'unes hores ha començat a arribar la gent (20:30) i jo ja començava a enterar-me d'algo.
La cursa de 10000m (que és la meva, la que faig quan corro) molt i molt emocionant, amb un marroquí-espanyolitzat molt bo que al final no ha pogut amb el grandíssim i intel·ligent Mo Farah somalí-britanitzat que ha fet una darrera volta espectacular conseguint un temps de 28:29:99, més o meny com jo que faig quasi una hora.
2 comentaris:
En els propers europeus tu segur que ja baixaràs marca, tu tranquila... i que tremoli aquest Mo-Farah !
Eso, que Belén representando Noruega (nacionalizada, ya que la independencia se retrasa mucho), baje a la mitad de lo que hace ahora! Pero claro, como no hay subidas ni mucha gente no será tan difícil!
Publica un comentari a l'entrada