dissabte, 4 de setembre de 2010

Sommerbøker

A Noruega, no només he gaudit de la natura, també he tingut moooolt de temps per llegir. A la caseta de muntanya no hi ha tele, els vespres són llargs després de dinar-sopar (a les 6h de la tarda) i els matins de vacances sempre conviden a quedar-se al llit llegint amb un bon cafè.

Min Kamp 1 (La meva lluita) Karl Ove Knausgår

És una sèrie de sis llibres i jo m'he llegit el primer. El títol és horrorós perquè recorda al Hitler, tanmateix, per fortuna, no hi ha res d'això en aquests llibres. Consisteixen una espècie d'autobiografia existencialista que serveix com a punt de partida per reflexionar sobre la vida, el amor, la mort, els desitjos, els errors... Comença amb una frase genial que descriu la mort per aturament cardíac del seu pare: "Per al cor, la mort és simple, batega fins que en un moment donat, s'atura". En aquest primer llibre recorda la seva adolescència i el descobriment del sexe. Tambè parla de la relació amb el pare i de com van reaccionar ell i el seu germà desprès de la mort. És un bon llibre, però dur, perquè no hi ha felicitat ni alegria i aquesta buidor se't va ficant a dins i a dins... Vull llegir-me els altres 5 poc a poc, intercalant-los amb lectures més positives.

Historias de Roma Enric González

Enric González és un corresponsal del País que ha treballat a diferents ciutats del món, entre elles Roma. Ens explica "historietes" en plan anècdota, molt divertides i molt ben explicades, sense fer-se llarg, posant molta passió per la ciutat. Parla de política, del corrupte Berlusconi, del Papa, de la història de Roma, del caràcter dels italians i de la relació tan txula que té amb Lola, la seva dona, un personatge que dóna color i realitat als somnis romans del periodista

The Sportswriter ( El periodista esportiu) Richard Ford

Frank Bascombe és un home trencat per tres motius; la mort del seu fill de nou anys, la separació de la dona de la qual segueix enamorat i el no dedicar-se a la novela i fer de periodista esportiu, deprès d'haver tingut un gran èxit èfimer. Les tres derrotes el marcaran en una vida grisa, on ja no li queda il·lusió. Molt bona prosa, profund i conmovedor tot i que en cap moment et deixa identificar-te amb el personatge. Una mica racista, conservador, pertany a un grup d'homes divorciats que van a pescar, la seva vida no té res a veure amb la que vivim els lectors. Melanconia és la paraula.

Tokio blues (Norwegian Wood) Haruki Murakami

Toru és un estudiant a la Universitat de Tokio als anys seixanta, quan se sentien els Beatles, es provava la llibertat, quasi mai hi havia classe. S'enamora d'una noia amb problemes mentals tant greus que ha d'ingressar en un sanatori. Mentre intenta viure aquest amor de lluny, apareix una boja i vital amiga, Midori, que li trastoca tot el món. La Midori és una mena de Pippi Langstrompe en japonés. Imaginativa i extrovertida, amaga una trista història familiar. M'ha sobtat el contrast entre dos mons: toquen els Beatles a la guitarra, fumen i beuen com ho feien les meves germanes en la universitat del 68 i desprès es posen a menjar sushi i algues o fan arts marcials. És com veure una gavina sobrevolant les cimes de l'Everst!

Hygiène de l'assassin Amélie Nothomb

Diversos periodistes intenten entrevistar a un premi nobel de literatura que morirà de càncer en poc temps. L'home és un monstre de la injusticia, la misantropia, la falta de respecte i l'odi a les dones. La cinquena periodista no nomès consegueix dominar-lo, fins i tot li fa confessar un assassinat que és l'origen de tot l'enderroc moral del personatge. Molt ben escrit, tot dialogat, ràpid i terrible, una tortura per l'entrevistador i per l'entrevistat. Excelent.

Flashforward Robert J. Sawyer

Novel·la de ciencia-ficció de la qual s'ha fet una sèrie americana. Planteja, basant.se en teòria quàntica, la possibilitat de conèixer uns minuts del futur i com aquestes visions determinen les vides de les persones entre el present i el moment que s'han vist. Molt ben explicada i emocionant, però una mica reaccionària en la seva moral (un home promès es planteja no casar-se perquè s'ha vist divorciat en el futur!!) . Els efectes especials sobren (catàstrofes i morts durant els minuts d'inconciencia) Com a lectura d'estiu (la vaig llegir a l'avió de tornada) perfecta.

Historias de Londres Enric González

Em va agradar Historias de Roma i com que jo vaig viure a London com a estudiant erasmus quan feia la memòria del màster, no em podia perdre aquesta. El mateix que he dit per l'altra, però encara millor. Parla de futbol, de la familia real anglesa, dels barris i del metro... vaja London pur, amb la Lola com sempre, aquí més protagonista doncs va conèixer els hospitals i la sanitat londinenca.

Seta (Seda) Alessandro Baricco

Una novel.la Haiku, molt molt curta i pregona, on es tracta la història d'un amor impossible entre un comerciant de seda francès i una dona jove que viu al Japó tot i que no és japonesa. Quasi sense paraules, aquest genial autor italià, consegueix explicar-te l'essència d'una història de les mil i una nits. Un llibre on res no sobra.

Fins aquí les lectures de l'estiu. I vosaltres, què heu llegit? Teniu racomanacions?

4 comentaris:

SPEEDY-TXABI ha dit...

Jo estic ara amb el "Dime quién soy", de Julia Navarro ("tochazo" de més de 1.000 págines) que estic més que convençut que t'encantarà.
Les meves lectures estiuenques les pots veure al blog, en una entrada del 22 d'agost.

Joan ha dit...

Suposo que quan parles d'estiu et refereixes a vacances ... Jo les faig a la tardor, així que encara no m'han arribat!

molinos ha dit...

Buenas...

A ver de lo que has leído..yo he leído los de Enric por supuesto..¿ el De NY lo has leído? y los de Ford y Murakami.

El otro día decías que no me habia gustado Tokio Blues y no es así. Tokio blues me gustó bastante...lo que ha sido inaguantable ha sido lo que he leído después de él y que no se lo recomiendo a nadie.

El periodista deportivo a mí me encantó y los otros dos de la trilogía también. Bascombe no es un personaje simpático y no cae bien, tiene muchas cosas por las que no le aguantas pero muchas otras en las que te identificas y entiendes a un nivel irracional. NO sé si me explico.

Mis lecturas ya las has visto.

BLN ha dit...

Moli: el de Ny está en cola. De Murakami tienes que leer "De qué hablo cuando hablo de correr". Y ABSOLUTAMENTE tienes que leer a Amelie Nothomb, el mejor "Metafísica de los tubos" (Una autobiografía de una niña de 3 años)