dilluns, 20 de setembre de 2010

Un lloc per a treballar amb concentració

Últimament és com si hagués retrocedit en el temps. M'explico:

Abans treballava molt per petites acadèmies i escoles de llengües. Normalment aquestes escoles tenen aules, tenen secretaria i un despatx pel director. Algunes tenen una petita sala de professors on es desen els llibres de us comú i on sol ser la fotocopiadora. Jo hi anava deu minuts abans de començar la classe, i en acabat, marxava a casa.

Però vaig entrar a la Universitat Autònoma i tot això va canviar. Tenia un despatx, amb una taula tota per a mi, un accés ingent a bibliotèques especialitzades i -a mida que s'han anat introduint- a les noves tecnologies. Al principi, quan els nens eren molt petits, solia marxar prou ràpid perquè m'esperaven la sortida de la guarderia, l'estona al parc, el club super tres, la banyera, els polls que havia de treure, el sopar i el conte d'anar a dormir. Quan ja era tard i cansada em posava a preparar classes.

Però va arribar un temps en que preferia quedar-me més temps a la taula del meu departament, preparant-me amb calma les classes de la setmana, corregint els deures, etc.. Per una banda a la feina tenia el campus i la pau de Bellaterra i per altra els nens ja s'anaven fent grans i independents.

Últimament estan passant coses a la feina que em preocupen. L'any que ve només tindrem un "open space" amb taules i ordinadors no assignats a ningú. No podrem tenir el nostre petit indret on deixar una foto, on penjar una tira còmica on tenir uns mocadors o una cullera bruta de iogurt. Com que així serà he començat a entrenar una cosa que abans feia naturalment: crear-me un espai de treball a casa. Però no em ser avenir. No tinc la flexibilitat d'abans. Em calen els meus papers que són a la feina, no tinc accés a les unitats viurtuals que sí són als ordinadors del campus, em falta fer-me el foradet de nou. No sé preparar-me les classes. He de tornar a aprendre.

Aquest cap de setmana ha plogut moltíssim i s'ens ha inundat el terrat de l'edifici de Medicina. L'aigua ha fet malbé tot el nostre petit reducte, han vingut els de manteniment i ens han fet fora. De cop és ara com serà l'any vinent. Estem sense sostre. Ni podem atendre alumnes, ni respondre al telèfon, ni parlar amb un company. Fes les fotocòpies, cap a casa i busca una nova equació que et porti allà on has anat sempre: a l'alumne, a la classe ben feta, a la feina ben feta.

S'accepten consells, blogers!

2 comentaris:

Mar ha dit...

No et donaré cap consell. Resulta que em trobo com tu. Em temo que perdrem espai, i qualitat. Jo no soc 100% virtual. Ni un 50%! Així doncs, em serà molt difícil habituar-me. Com a tu, m'encantava tenir un despatx, el meu espai. I no sols treballava en les classes. De vegades arribava abans per tenir el silenci que no tenia a casa, i l'espai i escriure...
En fi. Jo no sé tu, però jo, crec que canviarè ben poc com a profe.
Petons

Mar ha dit...

Ara sí que no sé quin és el meu lloc de treball. Em refereixo a preparar-se la classe, consultar als colegues, pendre un café amb tranquilitat.
Per sort, l'aula, continúa essent l'aula. Allà em retrobo.
Espero haver superat l'últim tràngol, la setmana vinent.