dimecres, 15 de setembre de 2010

Integració



L'any passat tenia dos grups de primer d'espanyol -entre d'altres- i quan dic primer vol dir gent que no només no ha estudiat mai espanyol sinó que, pel seu orígen o llengua materna no entèn ni un borrall i no sap dir ni "buenos días".

En un dels grups tenia un alumne xinès. Realment no sé com és deia, Chong-wan-se o alguna cosa semblant, però ell es feia dir Patrick. Per què? us preguntareu, perquè és difícil pronunciar el seu nom? No, simplement a ell li agradava tenir un nom occidental com Patrick i preferia Patrick.

La primera setmana, se m'apropa i em diu amb un espanyol macarrònic:

Yo maltes y jebes no voy ir tu clase a la 1h.
¿Este martes y jueves?
No, no, toros semanas. Yo sí voy il, pero a la 1h marcho campus uab
¿Te tienes que ir a la 1h? ¿Tienes otra clase?
No clase, yo ganàpia
¿Tú qué?
Ganàpia. Castellers. Tiene assaig. Tiene plàtica.


Patrick era casteller, de la colla dels Ganàpies de la UAB. El seu espanyol seguia sent espantós, però el seu català anava creixent i creixent, cada dia en sabia més. Clar que ja el que parlava entre xinés i català no se semblava en res a la Lengua de Cervantes.

Arriba el final de curs i amb ell els exàmens orals. Per entendre encara millor l'acudit que ara explicaré us he de dir que el Patrick portava el cabell molt curt, tant que els pels li pujaven com punxetes cap amunt. No és el noi de la fotografia, no em permetria difondre la imatge d'un alumne sense demanar-li permís, però tenia el cabell més o menys així.

L'examen oral es fa davant un tribunal de dos professors. El professor que ha tingut a classe l'alumne és el que parla i fa les preguntes. L'altra posa la nota. Jo que penso, què li pregunto que no suspengui? Alguna cosa que el motivi a parlar.

Bueno Patrick cuéntanos a Mar y a mí qué haces en tu tiempo libre, que aficiones tienes.
Tiempo libre estudio español, mucho estudiar, yo no tiempo libre
Pero desde que estás aquí has empezado a practicar una actividad especial, ¿no?
Sí platicar castells.
¿Eres casteller? ¿Y subes hasta lo alto? ¿Que posición tienes? (pregunta encuriosida la Mar)
¡Soy una piña!
.
Miro a la Mar, la Mar em mira, això és un examen, no ens podem fotre d'un alumne -que sembla una pinya amb els cabells pinxo com les fulles- somrient a la oriental i orgullosament dient que ell mateix era una pinya. El riure s'ens escapa, no sabem que fer. Engeguem el Patrick fora y esclatem a riure.

A saber com explicarà a Pekin el que feia a l'Autònoma per conèixer gent i aprendre l'idioma.

3 comentaris:

Joan ha dit...

Ostres, quin tip de riure! Mira que les situacions d'aprenentatge acostumen a portar coses d'aquestes, però no es pot evitar una rialla, oi?

Mar ha dit...

BLN,
qué bien lo has contado!! Hoy podrías haber participado (bueno, ayer, que no sé ni en que día vivo) en lo de "este jueves un relato".
Besos colega. la verdad es que yo, a veces, me reído mucho con alguna cosa así, en los exámenes orales; aunque sepa que no debo.

BLN ha dit...

Per cert que l'anècdota és certa, però em va passar a una altra professora, la Marta i no amb la Mar.