dimarts, 28 de desembre del 2010

Les teves mans s'estimen?

Avui he assistit per primera vegada a una sessió de conscienciació sensorial. He tingut la sort de ser aquí a Ventalló on la meva mare fa aquest curs tots els dimarts i he preguntat si podia provar-lo.

La casa on es fa el curs és molt acollidora, amb una sala gran, càlida i relaxant. Hem estat unes vuit o deu dones dirigides per l'Elvira. Hi ha molta saviesa en la seva veu, molt confort i molta pau.

La primera experiència sensorial m'ha semblat molt bonica i com no és difícil de fer, he pensat que podríeu provar. Amb la mà esquerra hem tocat, acaronat, percebut tots i cada un dels indrets de la nostra mà dreta. Per fora, les arrugues i la pell, les ungles i els artells, però també per dintre, tots els petits ossos, músculs i cartílegs, els nervis amb totes les seves ramificacions. Al mateix temps la mà esquerra li donava escalfor a la mà dreta. Llavors he sentit que la meva mà s'estimava a l'altra, li donava afecte, amor a l'altra i també he sentit l'agraïment que la dreta sentia per l'esquerra. He descobert que les meves mans s'estimen.

No explicaré tota la sessió, perquè ha estat plena de coses i de sensacions. Però aquesta primera m'ha permès descobrir una cosa. Quan tu li dones la mà o vas de la mà pel carrer amb el teu home, amb un fill, amb qualsevol persona, li demostres afecte. Doncs el mateix pots fer quan ets aprop de tu mateix. Aquest ha estat el desig de l'Elvira per l'any vinent.

Feliç any nou a prop d'un mateix!


4 comentaris:

Joan ha dit...

Ostres, això de la conscienciació sensorial ho practico per millorar l'eficiència de cursa, però mai se m'havia acudit aplicar-ho a d'altres coses. Mmmm.

Cristina ha dit...

Hola Joan, que parles català encara, aquesta variant regional tan passada de moda?

Salut i país!

Cristina ha dit...

Per cert, Joan, bromes apart, m'has de fer cinc cèntims de la conscienciació per la cursa, sona molt interessant

Per ha dit...

Que bonito, Belén! Me parece que ya tienes mucha consciencia de la sensorialidad...