dilluns, 27 de desembre de 2010

Tot un caràcter

A casa amb el víking:

A los niños se les ha caducado el pasaporte
¿Otra vez? ¡Pero si lo renovamos hace nada!
Aprovechando que tienes vacaciones y que ellos no tienen cole, podrías ir a la policía y de paso también renuevas los carnets de identidad.
¡Una cosa más en la lista de recados! Tengo la lista a tope, tengo que hablar con la inquilina, tengo que cambiar de banco, tengo que ir a la revisión, tengo que llevar ropa a arreglar, tengo, tengo tengo....
Si te haces un orden de prioridades y te propones hacer un tic al día, poco a poco vas viendo como la lista disminuye.
Encima de que tengo que hacer tantas cosas y de que la policía me pone de los nervios (sólo entrar en la comisaría me hace sentir culpable) tengo que soportar instrucciones y órdenes tuyas!!!!!
Sólo era una sugerencia....

A la feina:

He d'entrar les dades dels ítems d'audio
Per això has de demanar un perfil de corrector al Pablo.
Com al Pablo? No me'l pots donar tu?
Això és cosa seva.
Però és que el Pablo no sé on és i tanmateix no cal, jo tinc aquestes hores assignades i he de treballar ara amb això.
Sí però jo no te'l puc donar.
Visca l'especialització, així mai farem res. Que no volíeu pilotar els ítems pel gener?
No podrà ser, no els tindrem enregistrats tampoc.
Com es treballa en aquesta santa casa? Uns no hi són o no se'ls troba, altres no són responsables de certes feines (tot i que les poden fer) altres no han enregistrat!!!! I després a mi els caps em diuen que és urgent!!!!

Al cotxe, fent la teràpia:

Es que no sé para qué estoy haciendo esto. Si pierdo el miedo a conducir me tocará ser chofer para los restos.
Piensa en el placer de coger el coche cuando llueve o hace frío. No lo veas como un castigo.
Mira, salir aquí a la autopista con todos estos chulitos-ferrari que te pitan, que te pegan el morro para hacerte sentir inútil, no es que sea un castigo, es una tortura.
Conducir tiene un lado lúdico, un poco de placer experimentarás cuando vayas llevando el coche.
Yo no lo veo nada divertido, además contamina, pierdes tiempo en el tráfico, la gente es mucho más antipática, es peligroso, y para colmo los Convergents van a poner la velocidad variable, así que se me ha acabado el 80km/h!!!

Amb els nens:

Qui frega els plats aquest vespre?
L'Erik.
Jo? Perquè? El Pol.
Ja comencem, sempre igual, no teniu el més petit sentit de solidaritat, de col·laboració, és que no podeu mai dir ja ho faré jo?? Sempre jo no, jo perquè, sempre queixes, doncs jo ho he fet tres cops aquesta setmana i he cuinat i comprat i he netejat el forn i a més he d'anar a la policía per treure-us els maleïts passaports si alguna vegada voleu tornar a veure Noruega!
Bueno , mama, no cal que et posis així, no pasa res.
Si jo no dic que ho hagis de fer tu, ho pot fer el Pol.
Perquè jo? Que els renti l'Erik, li toca a ell.
Jo no sé perquè parlo, ja hi tornem a ser-hi és que no teniu remei.

Nota important: sóc molt feliç, lectors i comentaristes, aquesta entrada no pretén dir que tothom me la té jurada, ni molt menys. L'heu d'interpretar en clau d'humor. Sóc jo en estat pur. Tot un caràcter. Un petó pel meu víking, per la Laura i el Pablo col·legues de la feina, pel Javier, psicòleg d'amaxofòbia i pels meus nens estimats.

2 comentaris:

Mar ha dit...

GENIAL!!!!!!!
Petons a la famili.
Petons i bon any amiga!!!!!!

Per ha dit...

Así es mi niña, ¡genial!