dimarts, 1 de març de 2011

La Gruberova és Anna Bolena

Vaig anar al Liceu ja fa uns dies, tenia ganes de fer un post d'aquesta òpera romàntica d'en Donizetti, però no he trobat fins avui el temps. L'emoció que em va produïr no sé si la podré transmetre, perquè queda allà molt lluny, una mica oblidada per altres activitats i vivències. És el que té el bloc, quan el deixes et caduquen les idees que tenies pensades per noves entrades.

L'Edita Gruberova és una soprano de coloratura que ja té els seus molt ben portats 65 anys i que segons els experts ja no és el que era.  Va neixer a Eslovàquia de mare hongaresa i pare mig alemany. És coneguda per l'espectacularitat dels seus tons alts que pot cantar amb molta força. Per exemple la Reina de la nit de la Flauta Màgica, la bogeria de Lucia de Lamermoor o la Colombina de Arianne auf Naxos.  A més és una gran actriu que plora i es mou per l'escenari sense cap problema expresant-se amb el cos. Quan canta en italià se li entén molt bé la dicció, pots seguir la lletra.  Té un idil·li amb Barcelona, amb el Liceu, que sempre l'ha considerat una de les seves ninetes del cor, i a la vegada ella sempre ho ha donat tot a l'escenari.

Jo la vaig trobar magnífica, potser es va cansar una mica, però no es va reservar gens i va cantar perfectament des de la primera aparició a escena.

Giovanna Seymour és la guapíssima i genial Elina Garanca que no coneixia i em va encantar. És letona, formada a Viena i Estats Units, estava genial en el paper de jove i despampanant nova amant de Enric VIII.

Els homes van estar correctes, però com sempre passa al belcanto no tenien papers tan grans, tan espectaculars.

Aquí les teniu, jutgeu vosaltres