dijous, 31 de març de 2011

Gravat




Contorns d'eternitat en una nit de lluna
dibuixen un espai colgat dins la blancor.
Plouen les fulles fins arribar al toll
sobre el nenúfar blanc dels quin no tenen son.

De molt al nord, on és la nit poruga
i el fred ha dibuixat milers de cops
contorns i cants i nits d'amor perdudes,
d'allà li arriba tota aquesta maror.

Que ningú vulgui pintar d'impuresa
el blau o el verd, el rosa o cap color!
Que sigui aquesta ferida arrodonida
la bandera letal del seu amor!



2 comentaris:

Anònim ha dit...

precios!és teu? una abraçada. Alex

BLN ha dit...

Hola Alex, benvingut. Aquest poema és meu, sí. Uns companys del grup de arts plàstiques han fet uns gravats per Sant Jordi. Nosaltres (a la mateixa sala) tenim un taller d'escriptura creativa. Cada gravat ha d'anar acompanyat d'un escrit. Jo vaig escollir aquest i vaig escriure això.