dilluns, 21 de març de 2011

Massa abrigats


Vivim en una societat de la calefacció i l'aire condicionat. A l'hivern ens abriguem i tenim fred, no sabem viure amb el fred.

Jo abans era molt fredolica, anava sempre abrigada i tenia els peus freds permanentment. Un xicot que vaig tenir a Itàlia m'havia batejat "piedi freddi". Les puntes dels dits, el nas i altres parts del cos sempre eren com si no m'arribés la sang, com si no me les notés.

Fins que vaig conèixer els noruecs i vaig -a poc a poc- aprendre a no abrigar-me tant. He aprés una cosa molt important: quan surts d'un lloc calent (un lloc tancat amb calefacció) no pots apreciar la temperatura de manera correcta. Has de donar-te temps, gustar el fred, viure el fred durant uns instants. Acostumar el cos a la nova temperatura. Després pot ser que sí, que calgui abrigar-se si has de ser allà fora una bona estona, però generalment una mica de moviment, d'acció és prou per adaptar-se.

Des que no m'abrigo i no abrigo els nens (coneguts a l'escola per la poca roba que porten sempre) no ens encostipem tant, no estem quasi mai malalts. Crec que les malalties, si bé venen a l'hivern quan estem baixos de defenses, no s'agafen per anar poc abrigats, més aviat al contrari.

Recordo que, quan era escolta, els caps ens aconsellaven portar pijama a la tenda i no dormir amb la roba dintre del sac. Ens deien que la roba no deixava sortir la calor del cos i no escalfava la capa d'aire que es forma dintre del sac de dormir. Jo no m'ho acabava de creure mai, sempre tenia fred a la muntanya.

Ara, tanmateix, surto a córrer i porto menys roba que els altres. Jo també tinc una mica de "fresca", però és bona per sentir-se viu i motivar-se a córrer. A les excursions de muntanya porto roba d'abric i de pluja per seguretat, però camino amb una samarreta de màniga curta i com a màxim un forro fi. Si dormo en tenda mai em fico amb la roba dins el sac. La roba bruta i suada és la nevera perfecta. Si vols dormir calent, porta't roba neta. També a les pistes d'esquí procuro portar poca roba i roba que no em faci nosa, que no sigui gruixuda o pesant. En general un tallavents fi i un jersey a sota és més que suficient. Ja quasi mai porto leotards (tant incòmods!) em poso els pantalons d'esquiar directament.

A la feina he decidit no portar-me l'abric quan em moc pel campus d'un edifici a l'altre. La primera cosa que faig és obrir la finestra i baixar la calefacció que ha deixat el professor anterior.

Aquestes époques són especialment divertides per veure la gent. Encara ningú ha tret la roba d'estiu. Ningú ha fet el clic, i amb 18  graus de temperatura veus la gent amb abric i jersey i bufanda, suant al metro. Jo porto una caçadora perquè vaig en moto, però en quant agafo els "ferros" la fico a la motxilla.

Només em queden dos llocs on encara m'abrigo molt, perquè em quedo molt parada: a ioga i per dormir. Ara tanmateix ja no li dic al Per que tanqui la finestra, perquè m'agrada la calor, però respirar aire bo, també.

1 comentari:

Per ha dit...

Que cambio más grande has hecho!