"Quin sentiment més estrany, perdre! Si tothom s'apuntés en un bloc el que ha perdut al llarg dels anys, llibres, paraigües rellotges, un bitllet, la vergonya o la paciència, es quedaria parat. (...) Les pèrdues més o menys domèstiques, molt o poc importants, les deixem sense endreçar per, si de cas, recordar-les de memòria. (...) Perdre per trobar, perdre coses i trobar-les, perdre contínuament i recuperar-ho tot; no seria, com s'ha dit alguna vegada, una activitat "arravatadora i ultraatraient"? (...) I malgrat que pugui excitar la imaginació, els estris que es recuperen, en conjunt, són ordinaris. Potser no ho són tots els que es perden. (...) Perdre coses, al capdavall, també deu ser necessari, higiènic."
Opi i sardines. Cesc Martínez
Ai Cesc, Cesc, com m'has pillat, jo que ho perdo tot, jo que he jugat tant amb el sentiment de perdre. Aquest bloc del que parles el tindria atapeït, fins i tot estic començant a plantejar-me de fer-ho. Però quan alguna cosa es perd, la deixo anar, potser té ganes de sortir, fer unes petites vacances, o potser s'en va per sempre. La vida de les coses.... Quanta raó tens en això de que és una activitat higiènica.
3 comentaris:
Vaig treballar dos messos fent una substitució a l´Oficina de troballes de l´Ajuntament. La de cosses que perdia la gent! Teniem un armari ple de paraigues. Ara he llegit que l´objecte més perdut són els mòbils. Petons. Borgo.
És el que diu el text en els fragments que no he copiat:
"A Barcelona, com a la majoria de ciutats atentes a ordenar els impulsos humans, existeix una oficina de troballes. El nom és tan concís com suggerent, gairebé irresistible i sembla que convidi per esport a perdre coses.
(...)
La majoria són cascos de moto, claus, i, els dies de pluja moltíssims paraigües. (Definitivament Barcelona no és una ciutat acostumada a la pluja i aquí un paraigua sempre fa nosa encara que plogui)"
Jo també perdo moltes coses. En el sentit real i en el figurat. Un petó, BLN.
Publica un comentari a l'entrada