dijous, 17 de març de 2011

Lectures d'hivern


Aquest hivern he llegit set llibres, més la continuació de Ideas de Peter Watson que el vaig llegint a poc a poc. No ha estat tan variats en idiomes, ja que tots menys un els he llegit en català o castellà. Normalment tinc com a norma anar canviant de llengua, per no perdre-les i practicar-les totes succesivament. Però el problema és que arriben a les meves mans molts més llibres en català i castellà que en d'altres llengües, així se m'acumulen molts, sobretot tenint en compte que en noruec, anglès, italià i francès trigo més en llegir. Per tant, en ocasions, faig un "tot país" i llegeixo pendents en les meves llengües.

Com que l'hivern no s'acaba fins el 21 de març i actualment estic llegint altres dos llibres més, inclouré nou llibres en  aquest comentari. Aquest cop no faré rànquing. Seguiré de oest a est els països on tenen lloc les històries començant per Portugal i acabant per Grècia.

Història del setge de Lisboa. José Saramago.
El títol pot semblar un llibre de no ficció, de història medieval, però no, és totalment una novela. M'agradat molt, com sempre em passa amb Saramago. Explica la història d'un corrector de proves d'editorial que corregint un llibre decideix canviar una frase. No ho fa per error, ni per ideologia. Ho fa per joc i per provar el risc. La frase canvia el sentit de la Història amb majúscula. A partir d'aquest moment, una dona que treballa a l'editorial li proposa d'escriure cóm hagués estat la història medieval dels lisboencs i dels portuguessos en general si els musulmans haguéssin resistit a la ciutat. La portentosa imaginació de l'autor et porta a aquesta situació absurda però genial. Paral·lelament et relata la relació amorosa entre el corrector i la dona de l'editorial. El recomano molt, tot i que t'has d'acostumar a la prosa del Saramago que no puntua i no fa mai paragrafs, ni marca amb guions els diàlegs.

Melocotones helados. Espido Freire.
Vaig veure aquest llibre a la prestatgeria a casa d'uns amics i la contraportada em va motivar a demanar-lo en prèstec. Perquè planteja una història molt curiosa. Els fets s'edevenen a una petita ciutat del nord d'Espanya, podria ser a Astúries. La protagonista es diu Elsa i té una cosina amb el mateix cognom que també es diu igual. El nom el van rebre les dues en record d'una tieta morta de petita.  Les tres Elses estan marcades per la desgràcia. La de la protagonista consisteix en que una secta l'hagi confosa amb la seva cosina i l'estigui amenaçant amb anònims. Com dic el plantejament és bo i la càrrega filosòfica que comporta el fet de barrejar identitats i noms (quasi a lo Cien años de soledad) podia donar moltíssim de sí. Però el desenvolupament de la història i la resolució final m'han decebut molt. Crec que la Espido tenia un diamant en brut i no l'ha sabut llimar bé.

La teranyina. Jaume Cabré
Terrassa és el lloc, la Setmana Tràgica el temps. Jaume Cabré em va entusiasmar amb Les veus del Pamano  amb els seus personatges tan rodons i contradictoris, amb la màgia d'uns fets que podíen ser molt diferents del que semblaven...per això sabia que era una aposta segura. La teranyina relata la història d'una fàbrica de filatures que decideix fer roba per l'exèrcit que va al Marroc i a Ceuta enviats a la guerra pel govern. Una guerra (com la d'Irak) motivada per les capes riques de la societat per mantenir el colonialisme i les matèries primeres, però a la que anàven a morir els obrers. El personatge principal, en Mercader, és un obrer i lluita -segons ell creu- per la causa. En realitat algú més poderós l'està movent com un titella per fer-se amb el control de la fàbrica i enfonsar la família Rigau, els amos.

L'últim dia abans de demà. Eduard Màrquez
De Terrassa ens traslladem a Barcelona on trobem una història dura i dolorosa explicada en tres temps tots ells presents. El protagonista és un nen que reb abusos sexuals a l'escola, el protagonista és un jove estudiant universitari enamorat d'una noia amb problemes mentals i el protagonista és un adult a qui se li ha mort la filla. Sempre és el mateix i sempre li acompanya un "amic" que juga papers molt importants ens els tres períodes de la seva vida. Tot s'explica en present. Les frases són com de tel·legrama, és un relat minimalista. Tú com a lector has de posar el 75% de la història, l'autor no t'en dóna més. A mí m'ha faltat prosa, m'han faltat conectors, densitat de text. A més he patit molt amb aquesta vida tan dissortada i injusta, amb tant dolor. No he volgut llegir més llibres del Màrquez. 


Antología poética. Miguel Hernández.
Ja som a la banda més oriental de la península, al poblet d'Orihuela, Alacant. Les paraules fresques, directes i emotives del poeta del poble amaguen una elaboració pregona de gran complicació i cultura. Com aquells gimnastes que sembla que volen sobre els aparells i dancen al terra, com si fos la cosa més natural i espontània i darrera porten hores, hores i hores de preparació.  Per mostra un botó:

TU BOCA
Una herida sangrante y pequeña;
del purpureo coral doble rama;
un clavel que en el alma se inflama;
una fresa lozana y sedeña

Tenim a Petrarca, l'hipèrbole del Segle d'or, les imatges nerudianes, el ritme del romancer i el toc de surrealisme de la generació del 27. Quasi res.

La sal de la vida. Anna Gavalda.
Ens anem ara a França, a un poblet de pagès on la meravellosa Anna ens fa un cant al sentiment de fraternitat. Si teníu germans ho entendreu. La breu història traca de tres germans que es troben en un casament familiar i mentre fan temps fora de l'esglèsia per que acabi la cerimònia, decideixen escapar-se del compromís social i anar a buscar el germà petit que viu en un castell on treballa com a guia turístic. Passen el dia junts, dormen al castell i l'endemà diumenge es tornen a separar. Però la relació que es produeix en aquells que han tingut els mateixos pares i han compartit la mateixa infància, és una cosa molt especial.

Øya (L'illa) Victoria Hislop
I ara el llibre més oriental. Passa a Grècia, a una illa molt especial Spinalonga, molt aprop de Creta. En aquesta illa confinaven els malalts de turberculosi per tal que no encomanéssin la malaltia. Relata la vida de dues noies, l'Anna i la Maria, que segueixen trajectories de vida molt diferent un cop la seva mare és enviada a l'illa i després d'uns anys mor de la malaltia. L'Anna consegueix un bon matrimoni amb un home ric, però s'enamora del cosí del seu marit i el fa el seu amant. Mentre que la Maria adquereix la tuberculosi i ha de traslladar-se a l'illa. Però es cura i torna enamorada d'un dels metges amb qui es casa. De la relació de l'Anna amb el Manoli, el seu amant, neix la Sofia que esdevindrà per una sèrie de situacions creuades com la filla adoptiva de la Maria ( en realitat la seva tia) i emigrarà a Anglaterra on tindrà una filla que molts anys més tard explica tota la història mentre la descubreix viajtant a la terra de la seva mare.
Del llibre m'agrada com tracta el tema de la tuberculosi que avui en dia podria ser la sida, o alguna cosa així. De la importància que té en la vida la irrupció d'una malaltia i de la necessitat de comunicació i respecte dels malalts. 

Per fi dos apunts més molt breus dels dos llibres que estic llegint actualment: Adolfo Suárez. Biografía política. Juan Francisco Fuentes. Una explicació pormenoritzada del paper del nostre primer president durant el franquisme, el postfranquisme i la transició. Molt interesant l'anàlisi psicològica de l'home i del polític. Molt ben documentada i basada en contactes amb les persones que el van conéixer i van compartir protagonisme amb ell. El segon llibre és Maratón. Grete Waitz, una guia per preparar la teva primera marató de la mà de la gran campiona noruega. No és que jo vulgui preparar-me'n una però per plantejar-me el repte de la mitja marató que correré l'any que ve, també em serveix.

1 comentari:

jordicine ha dit...

Una bona elecció, tot i que no hem coincidit en cap. Acostuma a passar, oi? Un petó i fins aviat.