Hi ha coses que mai et pots imaginar que faries i arriba un dia que les fas i ni tant sols et costen tant d'esforç. Una de elles és matinar un dissabte per córrer 15 km. Si m'haguessin dit fa uns anys que per no perdre'm una tirada llarga en un dissabte ple d'activitats, després d'haver sortit divendres a la nit, em llevaria a les 7 del matí, ho hagués negat categoricament.
Doncs aquest cap de setmana se'm presentava molt interessant. Moltes coses a fer i properes il·lusions de trobar casa al Pirineu. (Si surt ja en parlaré). Però tinc el meu programa de córrer i va augmentant. Ara ja he de fer tirades força llargues i per les tardes ja no em dona temps perquè es fa fosc. Mirant tot per encabir-ho a l'agenda no tenia més remei que llevar-me a les 7 del matí per sortir a córrer quasibé dues hores.
Carretera de les Aigües a primera hora, amb el Per, fresca i clara, sense calor, sense molta gent, gaudint del moment. Ha valgut la pena. I ara que fa calor encara, no costa tant, el cos està relaxat del llit (tot i que portava poques hores de són perquè, com dic, havia sortit)
Aquesta setmana em toquen 16 km, per sort no els hauré de fer tan d'hora, ja que tenim un preciós dia del Pilar que és festa i dimecres.
SHAWARMA EN LA MONTAÑA
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada