Nou club de lectura

Durant anys vaig fer una activitat que m'agrada molt. Vaig començar a participar en el club de lectura de la Biblioteca Joan Margarit (aquest és el nou nom de la biblioteca del meu poble) a l'any 2002 o 2003 i fins l'any passat. Van ser unes sessions de vegades força interessants, d'altres menys. Algunes amb els autors dels llibres, i alguna que altra sortida literària.

Tot i ser una activitat positiva, tenia els seus límits. Primer erem 20 persones, després 25 i al final 30. És un nombre massa gran de lectors per a fer una xerrada on tothom pugui dir la seva. A més la biblioteca ens prestava els llibres i per això no totes les novel·les o poemaris es podien aconsseguir. Els horaris i el calendaria eren rígids, sempre un mateix dia i sempre a una hora que convingués a la biblioteca.

Per tot això aquest any no he deixar passar l'oportunitat de formar part d'un nou club que ha nascut a l'Ateneu de Sant Just. Té tota una altra dinàmica. En primer lloc el formem menys de 10 persones, de vegades 6 i d'altres 8. A més el cordinador no actúa dirigint i moderant la tertúlia, perquè de fet no cal, sinó que hi participa com un més. Ens comprem o aconseguim els llibres més o menys com podem ( un els va anar a comprar ell i ens els va portar als que no teníem temps d'anar a Barcelona). Escollim el llibre que llegirem una mica en funció d'una tria que ens proposa i ens donem el temps necessari depenent del llibre que hem de llegir.

Estic escrivint aquest post perquè dimarts m'ho vaig passar molt bé comentant el llibre del Cabré Jo confesso pel qual ens hem reunit a mig llibre, es a dir, sense haver-lo acabat. Hem decidit llegir-lo en dos mesos i a l'ecuador trobar-nos.

La gent és molt diferent de mi. Fan lectures totes diverses i variopintes. Es parla de cultura, de psicologia,  d'història, de música. Parlant del llibre anem fins les fronteres de la civilització europea. És el que pretenia en Cabré? Crec que sí. Aquesta opera magna està buscant això. Ja m'agradava prou el llibre, però tornar-lo a agafar després de la xerrada a l'habitació de la llar de foc (on ens hem reunit) el fa mil vegades més desitjable.

La propera trobada, amb el llibre llegit, amb l'autor. No me la perdré per res del món!