divendres, 14 d’octubre de 2011

Pollastre amb escamarlants

Demà tenim convidats noruecs a casa. Ve el padrí del Per, la seva dona, un dels seus fills i dos dels seus nets. Per tant toca donar a conèixer als forasters un dels nostres plats més original i exquisit: pollastre amb escamarlants.

Em dedicaré íntegrament a aquesta tasca. De bon matí a fer mercat (res de sortir a córrer que em desconcentro) i trobar si és possible un dels ingredients més importants: dos pollastres de pagès que no hagin menjat pinso. Si no els trobo em conformaré amb pollastres normals grandets. A la peixeteria escolliré els millors escamarlants i completaré la compra amb un aperitiu de musclos, tallarines i rossellones perquè vagin fent boca.

De bon matí ja vull ser a casa per començar a cuinar. Resulta que és un plat que necessita repòs i està boníssim fet d'abans. Si puc, vull tenir-lo enllestit pels volts de migdia.

Em fa molta il·lusió preparar-lo pels meus convidats. No sé com em sortirà perquè ben be no l'he fet mai. He fet platillos de pollastre (en xamfaina, amb bolets) i per soposat marisc, però mai una recepta completa d'aquesta alçada amb picada d'ametlles i all i amb xocolata ratllada.

Si teniu algun consell, ja sabeu, als comentaris!

2 comentaris:

Mar ha dit...

M'agrada molt el pollastre amb escamarlans. La meva ex sogra el feia boníssim. Crecque alguna vegad l'he fet, prò fa molt. Si no recordo malament és molt agraït. Segur que et sortirà fantastic!
Caçola de fang, oi? I ben d'oli pel sofregit!!!
Bon profit!

BLN ha dit...

Sí, sí casola de fang per descomptat! i sofregit amb molt d'oli, val; ho provaré Gràcies