dimarts, 6 de març de 2012

Sonetto alla pioggia

La primavera del 1989 va ser extremadament seca a Barcelona. Jo portava més d'un any vivint a Torino i quan vaig tornar ja m'havia acostumat a la pluja. Enyorava la pluja. A més tenia mal d'amors. Demanava que el riu, el Po, em tornés a la meva estimada ciutat de la boira i el mal temps.

Aquests dies que no plou he rescatat el sonet que llavors vaig escriure


Questo poco di pioggia che mi bagna,
dopo di tante lunghe secche sere,
guarisce la città a mio parere
che è giusto che piangger possa chi lagna.

Un po' di pioggia vien' dalla montagna
e se ne va, come le gioie vere,
inghiotita dal mar, dalle acque nere
e mi lascia cosí, asciuta Spagna.

Ma io mi ricordo dei giorni, e dei giorni
e ancora giorni nelle terre verdi
dove è fertile il cuor, bianca la neve

dolce la lingua e la nebbia leve...
Come pioveva lí! L'acqua del fiume
non sarà si crudel' ch'io non torni.


(Aquest poc de pluja que em mulla, després de tants vespres llargs i secs, guareix la ciutat, al meu parer, que és just que pugui plorar qui es lamenta. Una mica de pluja ve de la muntanya i se'n va com les alegries de debó, empassada pel mar, per les aigües negres i em deixa així, seca és Espanya. 
Però jo me'n recordo dels dies i dies i més dies a les terres verdes on és fértil el cor, blanca la neu, dolça la llengua i lleu la boira, Com plovia allí! L'aigua del riu (Po) no será tan cruel que jo no torni)

2 comentaris:

jordicine ha dit...

En saps un munt, BLN. Ets una dona piolifacètica. Conec Roma, Florencia, Pisa, Venecia i Bologna, però no Torino. Té una visita? I Milà? Per cert, estic llegint un llibre d'un escriptor italià francament bo: 'El tiempo material', de Giorgio Vasta. Un petó.

BLN ha dit...

Torino no és una ciutat vistosa, per visitar com a turista. És una gran ciutat per viure, per conéixer a poc a poc. Té molts racons amagats i és elegant i senyorial. Havia de ser la capital perquè s'estava la monarquia de Vittorio Emmanuele. Però al final va esdevenir la capital del cotxe: Agnelli, la Fiat, l'Olivetti....

A mi m'encanta, però cal entrar-hi a poc a poc i el clima és "fantàstic" si t'agrada molt la pluja.