diumenge, 20 de gener de 2013

La temporada de la modèstia


Sant Antoni. Tornar a córrer. Però no et pensis que faràs res de l'altre món. Si l'acabes, somrius i fins i tot plores abraçada al teu home. I sí. L'has fet. Ja és molt. Amb dolor al peu. I vas cap a les mitges. La de Barcelona ni somniis que l'acabaràs. Com a molt 15km si les plantilles et van bé. tan de bo ara fóssim a novembre.

Quin any, l'any passat! Un 55' a Sant Antoni, cap cursa per sobre de 59', ni les que m'anaven malament. La meva primera mitja. Un 27' en 5km. Tot em va empènyer cap posar-me uns objectius ambiciosos, i cap d'ells s'estan complint.

Avui 1:02:28, i encara contenta. Així és la vida del corredor. Hem de ser modestos, humils, no deixar-nos portar per l'eufòria i anar fent passets, poc poc, anar recuperant. O no. Però avui hem sento com si hagués aconseguit una petita victòria, la victòria de no engegar-ho tot a rodar.


2 comentaris:

TXABI ha dit...

T'he penjat al meu FB una foto de la teva entrada a meta d'ahir; l'objectiu era acabar-la, i ho vas fer: objectiu completat !

Jordicine ha dit...

Poc a poc. Córrer i passar-s'ho bé!