dimarts, 1 de gener de 2013

Rajar(se). Verba volant


Verba volant, scripta manent

rajar(se)

En castellà m'agrada la paraula rajar o rajarse. Com a terme fonètic és preciosa: amb la /r/ i la /x/  fortes i sonores que donen un sentit molt plàstic al soroll una cosa que s'esquerda.

Però m'encanta també el sentit figurat de "fer-se enrera" per por o per mandra Se ha rajado  o l'imperatiu negatiu No te rajes que diem nosaltres i també diuen molt a Mèxic (Jalisco,no te rajes.....). M'agrada perquè visualitzo la persona que deixa de fer aquella activitat com esquerdada, con partida en dos.

Una altra paraula divertida és el verb rajar en el sentit de parlar molt o de parlar malament (rajó por los codos toda la noche, rajó de su suegra, es que no la traga) que no sé d'on ve, no sé si les paraules poden arribar a fer esquerdes en la honorabilitat d'una persona.

El que sí segur que fa mal és l'amenaçador dame el dinero o te rajo d'un drogadicte en plena ansietat amb un ganivet a la mà.

Busco l'etimologia i no en trec l'aigua clara. En Coromines comenta que pot venir d'un creuament de les paraules rachar del galaic-portugués "astella" i del sinònim castellà ajar. També hi ha qui troba l'espressió llatina Ad tabula rasa (des del principi, sense posar objeccions) l'origen de a rajatabla. Segons aquesta etimologia, per tant raja vindria de rasa, passant per raxa.

Ara que hi ha una raja que recordem sempre amb un somriure de bon humor i és la famosa raja de tu falda dels Estopa, per culpa de la qual van tenir un accident amb un Seat Panda!

1 comentari:

Melina Daurella ha dit...

Hola Cristina, bien toda esta lectura sobre el verbo rajar.

Abrazos,