Aquest poema me'l va inspirar la mort d'un personatge dins d'una novel.la. Va ser una mort tan dura per a mi que li vaig dedicar un post que podeu llegir en aquest mateix bloc.
4.
Mort d'un personatge
No em pots fer
això, autor,
no em pots fer
això!
Això no m'ho
esperava.
He compartit amb
ella les hores
quan lluitava
per ser feliç,
quan volia
créixer, gaudir-ne,
aprendre i
trobar el seu camí.
I ara la veig en
bicicleta
sota la pluja,
mig del carrer,
tota
tranquil·la, amb un somriure,
el pensament a
un altre lloc.
Així no, sense
avisar-me,
sense deixar-me
preparar el cor!
Així en el goig
d'una pedalada
de sobte un
cotxe l'atropellat.
Perquè l'has
mort, perquè l'has mort?
Sento la mort
d'un personatge
que podria ser
immortal
i crido
"No!" com una boja,
m'angoixa com la
mort real.
Va ser només
girar la pàgina
i me l'has treta
de les mans.
Caminaré
plorant-la
pels capítols
restants.
3 comentaris:
Recuerdo el disgusto que me dieron A. J. Cronin en "La Ciudadela" y Delibes en "La sombra del cipres es alargada" por matar a quien yo consideraba no debia morir...
Sí, Modestino, pero por lo menos esas novelas eran dramas donde cabía un desenlace fatal. Pero en el caso que me inspiró el poema, la novela da un vuelco tremendo de comedia intranscendente a dramón. Recuerdo que estaba leyendo en la terraza de mi casa y me puse a gritar como una loca NO NO NO!
Ohhhhh, com t'entenc!
Publica un comentari a l'entrada