Viure
Vivim entre els sorolls
perdent la vida,
buscant el curt sentit
que té el silenci.
No ens parem a pensar,
ens desvivim
com pobres formiguetes,
ens despistem
com porucs porcs senglars
entre les urbanitzacions
que s'han menjat el bosc.
I no ens esperen.
No podem perdre el
pas,
baixar la guàrdia...
sinó passen de llarg.
Aquí quedem
com vells estaquirots
sense temps de
comprendre
amb les mans plenes
de preguntes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada