dilluns, 20 de gener de 2014

Y viejo, y cansado, a orillas del mar, bebiose sorbo a sorbo su pasado...



Amb aquestes paraules en Joan Manuel Serrat cantava les darreres hores tristes d'Antonio Machado al poble de Colliure on va morir i es troba la seva tomba.

És un dels meus poetes preferits i també ho és de la meva mare. Avui ella, amb la meva germana han decidit anar a fer una excursió per passejar i menjar fora. Han pensat en Colliure i cap allí han marxat.

Com és lògic han fet la obligada visita a la tomba del poeta al cementiri petit i arbrat que hi ha a prop de casa Quintana, l'hostal on van morir la seva mare i ell. I han tingut el detall de portar-li de part meva una flor a la tomba.

¡Ay del noble peregrino 
que se para a meditar, 
después de largo camino 
en el horror de llegar! 






1 comentari:

Mar ha dit...

Colliure, no seria Colliure sense Machado. Un dels meus poetes favorits de sempre, des de l'adolescència. Un detall preciós BLN. Abraçada