dijous, 2 de gener de 2014

El clima a Orlando




Estic llegint Orlando de Virginia Woolf. Com es sabut, al llibre s'esdevenen transformacions increïbles com ara la vida d'una persona que dura 300 anys sense que canvïi ni envelleixi, EL protagonista que esdevé LA protagonista després d'una dormida de set dies i els llocs del món estranys i reals alhora.

Però un dels aspectes que he trobat molt original i m'ha captat l'atenció és el que dedica a parlar del clima. Hi ha diversos episodis i són molt curiosos.

A l'època isabelina (s. XVI) tot era molt més directe, sense matisos.

"Adhuc el temps, el fred i la calor de l'hivern i de l'estiu eren, ho podem creure, d'una altra mena. El dia de resplendor amorosa estava tant separat de la nit com la terra del mar. Les postes de sol eren més vermelles i més intenses. No en sabien res de les nostres mitges clarors crepusculars. Plovia amb vehemencia o no plovia en absolut. El sol enlluernava o havia fosca. Els poetes cantaven com es marcien les roses. Car no els pertocava utilitzar els artificis de l'ombracle o hivernacle. Les músties complicacions i ambigüitats de la nostra época amb més matisos i vacil·lacions els eren desconegudes..."

La gran gelada

"La gran gelada fou, deien els historiadors, la més severa que mai hagin visitat aquestes illes. Els ocells es gelaven en l'aire i queien a terra com pedres. La mortandat fou enorme entre bens i vaques. Els cadàvers es congelaven i els llençols els quedaven enganxats. La duresa de la gelada era tan extraoridinària que a vegades s'esdevenia una mena de petrificació i era una suposició generalitzada que el gran augment de roques a Derbyshire no fou degut a una erupció sinó a la solidificació dels vianants...."


La humitat del segle XIX

"I el que era pitjor, la humitat va començar a entrar a totes les cases - la humitat, el més insidiós de tots els enemics, perquè mentre el sol pot ser tancat a fora amb persianes, i la gelada pot ser rostida amb un bon foc, la humitat s'esmuny mentre dormint; la huminat és silenciosa, imperceptible, ubiqua. La humitat infla la fusta, floreix l'olla, rovella el ferro, podreix la pedra. Varen aparèixer les catifes; les barbes varen créixer. Els mobles foren entapissats, les parets i les taules es cobriren... Fora de casa- aquest era l'altre efecte de la humitat- l'heura va créixer amb una profusió sense parangó. Cases que havien  estat de pdera nua foren ofegades amb verdor. A cap jardí no hi va faltar un esbarzer.


I així podria seguir molt més..... I per la Virginia, o si més no pel narrador omniscient satíric que ens explica la biografia de l'Orlando, aquests canvis climatics van transformar la socientat que s'anava tornant més complicada, més injusta i per fi més enganyosa i hipòcrita.

Curiós, no?