dilluns, 27 de gener de 2014

La mitja marató i molt més: Sevilla



Tot va sortir a la perfecció. Des del primer moment i fins al menor detall. La mitja, un éxit, pero no nomès la mitja, el cap de setmana, meravellós.

Vam començar dissabte ben d'hora agafant l'Ave a Sants. Mai havia viatjat en aquest tren. És una sensació boníssima, relaxant i molt -però molt- millor que l'avió.

Arribem a Sevilla i cap l'hotel Amadeus. No és gran ni molt luxós, però és un "hotel con encanto" que havíem trobat a internet. Tot l'hotel està ple d'instruments musicals i en totes les habitacions tens ordinador amb òperes. La nostra habitació es diu Händel.

A la part de dalt hi ha una terrassa on tenen un jacuzzi a l'aire lliure, unes tumbones i algunes taules i sofàs.

Sortim a menjar les tapes tan anomenades de Sevilla. Pernill, gazpacho, revoltillo, berberechos, braves... en un bar molt simpàtic racomanat pels de l'hotel. Una volteta pel barri de Santa Cruz, La Catedral, La Giralda i descans. Al vespre trobem un italià boníssim. Jo em cruspeixo uns tagliatelle ai funghi porcini excel·lents.

Diumenge és el gran dia. Anem cap a la Isla de la Cartuja. Amb temps i tranquil·litat ens fem amb els dorsals doncs no comença fins les 11h. Escalfem una mica i som-hi. Faig tota la cursa disfrutant a tope, recorrent el Guadalquivir en tot moment, passant per ponts moderns i veient el verd del parc. La temperatura ideal, ni fred ni calor. Anem amb màniga curta. La gent ens anima i com que són andalussos tenen molta gràcia. "Venga, que vaij de loj sincuenta primeroj"

Sorprenentment vaig a una velocitat ràpida per ser una mitja, penso en anar tirant els primers 10km i ja em cansaré i baixaré. Acabar-la segur que l'acabo perquè les sensacions són bones. En arribar al km 10 no hi havia avituallament, segueixo, ja em pararé quan arribi. Me'l trobo al 11,5 i l'aigua ja s'ha acabat, no en queda per als últims. Porto quasi el cotxe escombra als talons i començo a pensar que les bones sensacions són un engany, perquè no pot ser que no hi hagi persones més lentes! Com que tinc set decideixo agafar una ampolla tirada per la gespa i me la bec. Probablement m'he contaminat amb virus d'algun altre corredor, però la set és la set i el meu sistema immunològic ja se n'encarregarà si cal.

No paro perquè entre beure de l'ampolla i els retards per trobar l'avituallament no em sento tan bé, crec que he perdut temps tot i que el meu rellotge em diu el contrari. Tampoc estic molt cansada. Arribo per fi a l'estadi olímpic: faig els 400 m amb les forces que em queden i la recta final amb sprint i tot. Entro molt al·lucinada. El meu temps: 02:12:47. He fet vuit minuts menys que l'any passat a París!!!! La meva classificació 2603 de 2689, la 238 de dones i la 20 dins la meva categoria.

Em trobo amb el Per que m'ha vist entrar des de la grada. Ell ha fet 01:30:00 molt bé campió.

De tornada al l'hotel encarreguem alguna cosa de menjar a la terrassa, ens agafem una ampolla de cava de l'habitació i ens fiquem al jacuzzi. Es pot imaginar una millor recuperació post cursa? Després a dormir la migdiada profundament. A la tarda visitem Sevilla, la Torre del Oro, los Alcázares, El Parque María Luisa i la Plaza de España. Tot és molt i molt bonic, espectacular.

A l'hotel ens han tractat molt bé, molt amables i eficients, fins i tot ens van buscar un taxi per que ens recollís a la Plaza Olímpica, perquè no en passaven i vam trucar-los.

Una experiència que encara no me la crec. Jo he fet això? I ara? què faré a la mitja de Barcelona? Ho podré tornar a fer? Millorar-lo no ho sé.... sembla difícil. Ara he de seguir entrenant fort fins el 16 de febrer. De vegades sí que passa allò impossible!




3 comentaris:

Mar ha dit...

Felicitats Belén!

TXABI ha dit...

... i tant que ho faràs !
Felicitats !

María Fuentes ha dit...

Súper tía Belén!!! sigue así!!!