diumenge, 12 de setembre del 2010

Vaga general

No he parlat de política en aquest bloc, potser he donat la idea que no m'interessa o que no tinc clar el meu posicionament. Res més lluny de la realitat. M'agrada la política i m'interessen tots els afers de la "polis".

Jo faré vaga. Ho tinc clar. Aquesta reforma laboral no em sembla gens bé i vull demostrar-ho juntament amb tota Europa, perquè el 29 de setembre s'ha convocat, no "contra Zapatero" -com a molts de dretes els agrada remarcar- sinó contra la política de retallada de drets a tota Europa, des de una comunitat neoliberalista que vol emirallar-se en els Estats Units i deixar la tímida socialdemocràcia que tant de bé li ha fet a Europa.

Hi ha una sèrie d'afirmacions que estan "de moda" i que són veritablement perilloses.

  • Els sindicats estan desfasats, profesionalitzats, burocratizats i no defenen més que els drets dels treballadors fixos. No es pot negar que en tota organització hi ha gent que no es comporta com cal o que la fa servir en benefici de fins que no són els adients. Però hem d'agraïr molt als sindicats. Si no fos pels convenis anuals, jo seguiria cobrant el sou del primer dia, els de comissions em van ajudar quan a la meva feina em volien posar a fer una cosa que no em corresponia, són ells els que més ajuden al inmigrants, els que lluiten per la nostra jubilació i per salari mínim interprofessional (que no és el de treballadors fixos) i si no fan més pels eventuals és perquè la seva força es troba en l'afiliació i en els drets laborals i és quasi impossible defensar algú que treballa en negre.

  • Els funcionaris no treballen, estan sempre prenent el cafè i abunda l'absentisme laboral. La gent que diu això porta els seus fills a les escoles i instituts, va al Cap al mínim maldecap, a urgències sempre que li cal, veu policia i mossos per les platges, els carrers i les carreteres, avisa als bombers si té un incendi, es congratula que els delinquents siguin a les presons i no solts pels carrers, etc... Si tot això és privatitzés, que els semblaria? Doncs tots són funcionaris i tots treballen per la societat i molts, la majoria, ho fan a un nivell notable.

  • Els polítics són tots iguals, prometen i no compleixen, la política és corrupció. Una altra vegada la generalització és perillosa. Calen polítics honrats i capaços, però nosaltres no som més honrats que ells, si podem ens aprofitem, si podem no paguem aquell o l'altre impost, moltes vegades no complim el que em promès i ens comportem bastant irreguralment. A diferència d'ells, a nosaltres no ens fan passar un examen cada quatre anys que ens pot supossar la patada en el cul si, a judici d'uns altres, no hem fet prou bé els nostres deures.

  • S'arreglaria tot si fossim un país independent. Ara tot el debat se centra en això. Jo no sé si prefereixo una nació, una autonomia o un estat.... el que sé i el que ningú em diu és que en el futur busco un "___" que sigui respectuós amb totes les persones vinguin d'on vinguin, que sigui ecologista, que garanteixi a la gent gran un nivell de vida, que no deixi tant gent a l'atur i sense diners, que faci pagar al contribuent en funció del seu poder adquissitiu i no mitjançant l'IVA als productes de consum, que reparteixi bé la riquesa amb justicia i equanimitat. Si la Catalunya independent que tants reclamen ha de ser de centre dreta (és el que sembla, com el cercle d'empresaris o el Laporta) prefereixo comptar amb els vots dels extremenys i andalusos que compensaran el neoliberalisme.

  • No hi ha dretes ni esquerres. Diu el Manuel Cruz en un article boníssim sobre la vaga que es titula "Por favor no se me confundan de enemigo" "Quizá ya no haya derecha ni izquierda, pero de lo que no hay la menor duda es de que continúa habiendo arriba y abajo." La gent que diu que ja no hi ha dretes ni esquerres, és gent de dretes. La gent d'esquerra segueix veient que si hi ha abaix i aquest abaix és qui carrega amb el cost de la crisi que han provocat els d'adalt amb el joc de fer creixer la bombolla financera, encara calen les esquerres.
Per tant, com que no m'agrada gens aquesta mena de frases i afirmacions neoliberals, ho tinc clar, jo no treballaré en protesta. Quan van fer vaga els funcionaris, jo no la vaig fer. No volia una vaga dels privilegiats, dels que no hem de patir pel nostre lloc de treball. Tot i que a mi m'han baixat el sou. Però no em sembla malament. Puc assumir-ho. Ara que la vaga és general, ara sí, compteu amb mi.

4 comentaris:

Mar ha dit...

Estimada colega:
aunque no esté de acuerdo con todo, tengo que decirte: ¡OLÉ TUS OVARIOS!

Me encanta que te hayas abierto de tal manera y lo expliques todo tan clarito. Te admiro. Yo de estos temas no sé hablar, expresarme.
Básicamente, hay dos puntos con los que no estoy de acuerdo es el párrafo que hace referencia a los políticos. Verdaderamente creo que el poder corrompe. Y, en relación a lo de la huelga que mencionas en el último párrafo... aunque estaba de baja, yo la apoyé.
Bueno compañera, ante todo paz, igualdad y libertad. Y, claro, ¡libertad de opinión!

Cristina ha dit...

Mar, tenim els polítics que ens mereixem. Deixem de criticar-los i votem millor les properes eleccions.

Respecte a la vaga, no em va semblar bé fer-la, tot i que respecto que altres persones la hagin feta. Ara sí que la tinc clarissima.

Anònim ha dit...

Hola Belén. Leí tu entrada sobre política en el blog y me pareció que quizás te gustaría saber lo que está pasando aquí.
Los estudiantes de secundaria (Daniel incluido por supuesto) tienen tomadas las escuelas de la capital desde hace aproximadamente 1 mes l. Va variando el número pero hay un promedio de 20 escuelas tomadas en reclamo a los recortes en la educación pública y la mejoras edilicias. Son tomas que se sostienen quedándose a dormir por supuesto.
Ellos iniciaron la lucha que se fue extendiendo y ahora están tomadas varias sedes de la UBA ( sociales, filosofía y letras...) y casi todas las sedes de mi unibversidad IUNA (que es la universidad de las artes): formación docente, artes del movimiento, artes visuales, artes audiovisuales y folklore.
Los estudiantes tienen asambleas en sus sedes, asambleas interdepartamentales en la universidades y los de secundario con la coordinadora de centros de estudiantes y finalmente hay encuentros entre las universidades y los alumnos de secundaria para decidir medidas conjuntas.
El jueves va a a haber una marcha masiva en conmemoración de la noche de los lápices ( masacre cometida por la dictadura en una marcha de estudiantes de secundario en reclamo por el billete de transporte estudiantil). Van a acudir todos los estudiantes juntos, secundarios y universitarios, en un reclamo unificado.

Te cuento todo esto porque quizás sea interesante que allí se enteren de lo que pasa aquí y de lo qué se puede. De cómo una lucha que empezaron cuatro escuelas secundarias con mucha inocencia pero mucha claridad también, se está extendiendo a todo el país. Que se puede aunque la globalización nos quiera hacer creer que no. Y justamente quiero usar esa globalización para solidarizarnos, unirnos y apoyarnos los que pensamos que en cualquier lugar del mundo en el que estemos podemos apoyar la lucha , contagiarnos y volver a creer que es posible un mundo mejor.

Besitos
Inés

Unknown ha dit...

No sóc anónonim. Enara no se com va aixó. Soc la INES