Créeme, ¡hace falta mucha humildad para correr una maratón! Si bien ser una persona competitiva puede ser una ventaja, procura no sobrepasarte en intensidad o confianza, porque tal vez no seas lo suficientemente humilde".
Maratón Grete Waitz.
(Atleta noruega, va correr per primera vegada una marató a Nova York, no sabia a quina velocitat anava perquè l'espai es donava en milles i com que era europea no tenia l'agilitat de convertir-les en quilòmetres. Va seguir perquè com que no coneixia la ciutat i no portava diners pensà que el millor era seguir la gent. Va arribar en 2:32:30, en la primera posició. Després ha estat 9 vegades guanyadora d'aquesta marató.)
2 comentaris:
Pues sí que es bueno ese mensaje. Humildad hace falta en todo en la vida.
Increíble la historia de Grete Waitz!!!!!
¡Cómo me gustaría volver a correr! Pero siempre lo pospongo.
¡Pensar que llegué a hacer atletismo, en el instituto y que íbamos a entrenar al Serraíma (així?)! No corría largas distancias, me faltaba resistencia, pero era veloz. Y ahora, ni una cosa ni la otra... Los años no perdonan.
Un beso
Coneixia la història, però no les seves reflexions. Molt encertades, sí.
Crec que la preparació mental és tan important com la física davant un repte així, i molt poca gent entrena psicològicament. L'excés d'eufòria és un mal enemic i els populars hauríem de ser menys competitius amb nosaltres mateixos. Ja que no ganyarem mai una prova així el repte és completar-les amb dignitat, però ens fixem sempre en el cronòmetre...
Publica un comentari a l'entrada