Marató de metro

Marató de Barcelona. 8:30. Set corredors tribanderos surten entre una multitud de 15.000 atletes on era totalment impossible distingir-los. Aplaudint i animant des del pont de les escales mecàniques.

A les 8:45 esmorzar a tot luxe a casa de la Rita, que viu a La Gran Via. M'ha preparat torrades amb tomàquet i llom, pastís de xocolata, cafè amb llet i amable conversa.

A les 9:30 baixem al carrer. Ja hi ha la Mireia. Animen als corredors que encara van frescos per sota de les tres hores, passa el globus de de 3:15, 3:30, cridem animant a la gent. Com que els corredors porten el nom propi al dorsal cridem els noms. Vinga Jordi, vinga Pere, vamos Julio... i com que està ple de guiris comencem en francès, italià , noruec , anglès. La Mireia està tan emocionada que està a punt de sortir corrents. "Quina enveja", "L'any que ve m'hi apunto", "Que xulo"...... Passa el Per molt content. Nosaltres no el veiem. Ens veu ell i ens saluda.

Agraeixo la Rita l'avituallament de l'acompanyant (fonamental!) i marxo. La Mireia marxa també cap a casa seva. Metro Línia 1. Urgell. L'agafo i en dos minuts arriba i cap a Glòries. Surto i em poso a veure'ls passar en la torre Agbar. Molt bon punt de vista perquè pugen per Diagonal giren i baixen. Els vaig veient passar. El Riera el primer, després l'Albert, el Jose, i per fi veig el Per. L'animo i crido. Passa molt bé, millor que a Donosti. Amb molta força. Porta bon temps.

Torno al Metro Línia 1. Glòries. Vaig cap Urquinaona. Ja no és tan fàcil pujar. Va a tope. Però veig que si em baixo a Urquinaona millor que a Arc de Triomf on es baixa la gran majoria. A Urquinaona està genial el lloc. Hi ha menys gent i es veuen molt bé els corredors. Alguns van caminant perquè estic al km 32. Als que caminen els crido pel nom. Alguns em contesten. "Estoy lesionado" "Gràcies però no puc" "Non ce la faccio" "Thank you"..... Passa el Per que no m'espera perquè aquí no havíem quedat. Li fa molta il·lusió veure'm. Va molt bé.

Dubto entre agafar el metro a Urquinaona o a Catalunya i agafar la verda per evitar la gent. Al final no ho faig perquè la verda triga molt, fa molta volta i no arribo abans que el Per. Intento agafar Metro Línia 1. Espanya. Arriba el metro i no hi quepo. Impossible entrar. El rellotge avança i el Per passarà per meta abans que jo pugui arribar. Em poso nerviosa. Al segon metro empenyo com puc i m'hi fico. Arribo a tot córrer per les escales del metro, amb l'avantatge que em proporciona el fet de conéixer la ciutat i el metro. Arribo a temps de veure arribar PERFECTE I SOMRIENT passar per meta. Genial, el meu heroi ho ha aconsseguit! Estic orgullosa d'ell.

Arribo a la Font Màgica i em trobo un ambient una mica tristó. L'Albert, el Xavier, el Txabi han puntxat. Només quatre han acabat. Així que el Per ha quedat molt bé.  Dels quatre que han arribat, ha quedat tercer.

A tots dir-vos que moltes felicitats per haver-ho intentat, ha estat molt maco veure'us.

Pregunteu-me el que volgueu sobre Metro Línia 1. Ho sé tot.