Acte II
Escena 1a
Senyores i senyors, heus ací les grans heroïnes que han assolit el cim! Fent teatre. Comença a saludar com si tingués un públic davant, amb grans escarafalls.
Entra la Rosa i en veure la pantomina de l'Alícia s'hi afegeix. Increible, al·lucinant, senyors, més difícil encara! Anem a fer una entrevista per tots els mitjans de difussió existents! Posa la mà com si fos un micròfon. Com ho han aconseguit?
Ha estat fàcil, erem dues grans excursionistes. Riuen
La Rosa es treu les botes i la roba d'abric i es llença sorollosament al llit deixant-se caure. Quiiiiiiiiin cansameeeeeeeeeent!!!!!!
L'Alícia es treu les botes també i seu sobre la taula. Ha estat divertidíssim!
Que no et trobaves en forma, eh? Doncs si t'hi arribes a trobar!
Això ho hem de celebrar amb una festa!
Sí una festa amb música! S'aixeca taral·lejant un vals i agafa l'Alicia de les mans, la baixa de la taula i es posen a ballar pel refugi. la, la, la , la, la, la, la....
Qui vol ballar amb les dues heroïnes?
Tindran aquest privilegi les persones que hagis passat els 2.000m d'alçada. Paren de ballar, riuen i tornen a les posicions anteriors.
Som boges, totalment boges!
Si algú ens veiés!
Dues senyoretes de bé, perfectament educades, amb feines decents, ballant un vals al so de les seves veus dins d'un refugi, plenes de fred i de victòria!
D'aquí a Sant Boi!
D'alguna manera comprenc els bojos. Són víctimes de l'entusiasme. Com ara nosaltres.
L'alçada ens ha pertorbat el cervell.
De l'entusiasme al fanatisme i del fanatisme a la bogeria només hi ha un pas que consisteix en el temps que dura l'efecte.
Què?
Si ens passessim la vida ballant valsets en situacions poc adients, potser sí que acabaríem tancades.
Els bojos, per tant, són els entusiastes crònics.
D'aquí a unes hores ja veuràs que no sentim la necessitat de ballar, ni de dir bestieses....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada