divendres, 13 de gener de 2012

Un nom, una identitat

Aquesta noia és la Nara, com diu a la foto, però realment es diu Zhang Nà-la. És una actriu i cantant coreana. A Corea, com a Xina, és molt habitual tenir noms diferents per llengües diferents. Per exemple els meus alumnes coreans es diuen Hee Kyong/ Julieta, Hyung Yi / Reina, Jeong Won/ Ricardo, etc... És a dir que per aprendre espanyol a les classes a Corea els han rebatejat amb un nom espanyol i quan entren per la porta ho fan amb la seva nova identitat.

M'han explicat que els espanyols que viuen a Corea, com ara els seus professors a la universitat, també tenen un altre nom coreà, ja que és difícil per tota la comunitat docent i d'administració dirigir-se a ells amb el seu nom castellà.

Aquests alumnes no només estudien espanyol, també fan anglès i també tenen un altre nom anglès per les seves classes britàniques. Llavors són John o Mary o Peter. Crec que per a ells no és un gran daltabaix. La seva edat també canvia si es tracta de Corea (tinc 23 anys coreans) o d'aquí (21 anys europeus). Ja explicaré això en una altra ocasió.

Ara torno amb això d'un nom per una identitat estrangera. És cert que parlant una altra llengua de vegades ens sentim una altra persona. Jo he decidit posar-me noms en moltes llengües, les parli o no.

Francès: Justine
Anglès: Joan
Italià: Alice
Català i castellà: Cristina (el meu nom, Belén, no m'agrada)
Noruec: Stina
Alemany: Alma
Portuguès: Marisela
Grec: Sofia
Rus: Ekaterina
Àrab: Amina
Llatí: Laura


Mai podré dir "dieu-me Laura o Alma o Ekaterina", però sí que vull jugar a demanar els meus interlocutors de dir-me per exemple Cristina, Stina o Alice quan parlen amb mi en català, noruec o italià.

Pot ser divertit!

3 comentaris:

en TXABI ha dit...

Val, Cristina...

BLN ha dit...

Nota aclaratòria: jo, a les meves classes aquí a l'UAB els dic pel seu nom real, no pel nom castellà. Són els professors a Corea que els diuen Julieta, Reina, etc...

Joan ha dit...

És una cosa que sempre m'ha sorprès, i fins a cert punt em molesta. És com si donessin per fet que no pots pronunciar/aprendre el seu nom real.

Apuntades queden les teves peticions. A la propera cursa que et vegi, et diré Cris.