divendres, 25 de maig de 2012

Corrent amb Vivaldi

Vaig sortir a córrer amb el grup de Can Mèlich dels dimecres. Darrerament estic molt contenta amb aquesta activitat perquè estic corrent per sota de 6' sense que sigui cursa. Tot i la calor que feia, vaig decidir complir amb el propòsit que m'havia fet de fer el recorregut al revés, és a dir, que un cop arribada a la Nestlé, faria les zigue-zagues de pujada fins al carrer del col·legi alemany.

Vaig engegar l'ipod i vaig voler escollir una musiqueta marxosa, però per error, quan ja havia començat, el que em sortia per les orelles era La primavera de Vivaldi. (Jo anava a sentir Zucchero que comença per Z i no Vivaldi que es troba just al costat al meu ipod perquè comença per V)

La música clàssica està considerada lenta i no apta per córrer. Però crec que no és així. L'allegro famós de la primavera em va donar la primera embranzida durant tota la Carretera Reial. L'adagio em va donar ritme per tal de fer la llarga pujada i vaig arribar ben fresca i el presto del final em va llançar com una fletxa per la baixada del Carrer Major.

Total els quasi 7 km en 39 minuts. Rècord personal. Imagineu-vos si arribo a posar-me Wagner que comença per la W i també està molt a prop de Zucchero!

1 comentari:

María Fuentes ha dit...

Vivaldi eh?

Yo ayer corri mis primeros 5km seguidos (en 38minutos, jeje...). Eso si, yo Lady Gaga a tope!