divendres, 4 de maig de 2012

Un nou llibre de poemes: Hermes



   

1. ORFEU


Si la lira d'Orfeu em fes volar!
Tinc una arrel sedentària,
enamorada de la terra,
somni de pelegrí
que ha mort a cops de realitat.

Vaig voler volar com volen els camins,
com volen mes llàgrimes per les nits,
com volen les imatges als miralls,
com volen les muses sota la trista
solitud d'Orfeu.

Però estic enamorada de la terra,
de la terra amarga que bec
glop a glop com una cicuta
i desesperadament estimo.

Volar, trencar cadenes,
trencar plors i rialles fresques,
trencar-me, alliberar-me, volar,

però m'estimo tant aquesta terra,
aquesta terra subtil i ingrata
que m'envolta com un bes,
com una festa, com el mar
i m'ofega d'amor,
m'ofega....

Adéu miraculós Orfeu
adéu màgia i meravella
per molt que la lira sonés
no deixaria d'estimar la terra.




1 comentari:

Jordicine ha dit...

M'agrada. He de reconèixer, però, que no és el meu fort. Una abraçada.