diumenge, 30 de setembre de 2012

El millor amic (Emil Zatopek)

Emil era l'amic perfecte. El millor amic. Era capaç de qualsevol cosa per ajudar els altres, sense importar que fossin els seus propis rivals. Quan es trobava amb altres corredors a l'estranger, els convidava a la seva habitació de l'hotel. Hi venien tants, que moltes nits, l'Emil havia de dormir fora, sota un arbre o a la terrassa.

Una vegada corria contra un australià que havia de fer el rècord nacional del seu país en 5km, però era una cursa de 10km. Aleshores Zatopek el va acompanyar durant els primers 5km marcant-li el ritme per tal que aconseguís el rècord i a partir de mitja cursa va sortir disparat, va recuperar el seu temps i va guanyar la cursa.

El seu millor amic en competició era l'atleta franco-algerí Alain Mimoun. L'Emil sempre el guanyava, però una sola vegada Alain va arribar primer i Zatopek setè. Quan va rebre l'abraçada i la felicitació del seu gran rival, en Mimoun va dir que per a ell era millor que la pròpia medalla.

L'acte de generositat més gran el va fer amb un altre rival, en Ron Clarke. El veieu a la foto amb una medalla d'or. Però no la va guanyar pas ell. L' Emil havia caigut en desgràcia per les seves idees contràries al règim txecoslovac i per la seva participació i defensa de la Primavera de Praga. L'havien expulsat de l'equip nacional per traidor a la pàtria i es dedicava al manteniment  d'una escola infantil (escombrar el pati, netejar els lavabos). En Ron, amic seu, li va fer una visita a Praga. Quan ja agafava l'avió de tornada a Austràlia, l'Emil el va abraçar i li va donar una capseta tancada amb molta discreció.

"Here, take this ... you deserve it,"

En Ron va interpretar la frase com que es mereixia una abraçada, per haver-lo vingut a visitar. Pel que respecta a la capseta, segurament es tractava d'alguna cosa perillosa que havia de treure del Teló d'acer o d'algun missatge per el món d'occident. Com que la duana era plena de policies, en Ron va fer com si res i no va obrir la capsa fins que ja era en terreny australià.


L'agraïment i l'emoció d'en Ron va ser excepcionals quan va veure que l'Emil li havia regalat la medalla d'or dels jocs olímpics de Helsinki de 1952 a la cursa de 5km!!!


Us imagineu ara un corredor que regalés al seu rival la medalla d'or? Sobretot quan per causes polítiques ja no tindria mai més l'oportunitat d'aconseguir-ne una?


En Ron va guanyar les seves medalles, però la que més l'importa i la que mostra tant orgullós és aquesta que li va regalar el seu gran amic.