Emil Zatopek era un atleta txec molt famós per la seva generositat i perseverància. És conegut amb el nom de Locomotora humana. Però abans de ser tan famós, era un recluta ras en un campament d'instrucció de l'exercit txecoslovac. Li agradava tant córrer que cada nit es feia 32 km amb les botes de militar a l'hivern després de tot un dia d'instrucció. Corria pel bosc amb llanterna i no anava precisament lent. Buscava guanyar velocitat. Va ser el precursor del Fartlek, tècnica que consisteix en sèries ràpides i recuperacions.
Quan havia nevat massa, l'Emil corria dintre de la banyera sobre la seva roba bruta. Precursor, doncs de la cinta de córrer. Així mentre feia exercici i enfortia les cames, rentava els calçotets i les samarretes. Feia tot això sense cronometrar-se i sense pensar mai que esdevindria un corredor. No tenia ni idea del ritme al qual anava. Ni de les seves pulsacions.
Ell corria per amor a l'art i per instint. No era un deute, no era un treball. No necessitava premiar-se, perquè sortir ja era el premi.
Espero que alguna engruna de l'esperit de Zatopek ens toqui als runners actuals, sobre tots als que correm per plaer, aficionats i no professionals. No ho hem d'oblidar.
1 comentari:
Uf! quin merit després d'un dia d'instrucció fer 32 Km. Això és voluntat i perseverancia, qualitats que envejo.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada