dimarts, 18 de setembre de 2012

No sempre es millora

La cursa de la Mercè d'enguany no m'ha anat bé. Quasi puc dir que estic contenta d'haver-la acabat. I això és tot. El temps, uns dels pitjors que recordo des que vaig començar a competir al 2008. He fet 1h 03'.

Deia el Murakami que no sempre milloraràs. Independentment que siguis bon o mal atleta, tens un tope. Pots entrenar, pots preparar-te cada cop millor, però al final hi ha una realitat que ens arriba a tots: en un punt comencem la mitja volta.

Hi ha moltes explicacions que puc aportar: feia calor, anava massa entrenada (quatre sortides en una setmana), el recorregut era un altre, és principi de temporada, tenia un mal dia, ja he fet els cinquanta.... etc... Però jo ja sabia des de la setmana anterior que era una "mort anunciada", que havia sortir per les Aigües a fer 11k i m'havien costat molt, que des que  vaig fer el curs intensiu de ioga iyengar notava les cames dures, les articulacions forçades, que em faltava l'ambició de superar-me.

No m'esperava una gran marca, ara tornar a veure l'hora és dur. Amb una sola cursa ja no compliré un dels reptes que m'havia proposat (no veure el 59').

Però, com dic, estic contenta d'haver-la acabat. Quan el temps ja se m'anava irremeiablement, vaig decidir baixar el ritme fins que les pulsacions fossin agradables i la respiració tranquil·la i continuar corrent o més aviat trotant. Va ser bonic, mirar la gent, somriure i divertir-me. Oblidar el cronòmetre. Córrer per córrer. Em sembla que cada vegada més hi haurà d'això a partir d'ara.

1 comentari:

Mar ha dit...

Doncs jo et felicito, BLN! No des de l'enveja, que, que collons! doncs també! Però et felicito per ser capaç de fer aquest gir de pensament, o aquesta inflexió i decidir baixar el ritme i disfrutar de la carrera d'una altra manera. Admiro aquest possitivisme teu!
Una gran cita la de Murakami.
Un petonàs!