dijous, 24 de gener del 2013

Así de pequeña soy yo, nada de nadie


Ahir estava comprant al supermercat, quant al fil musical vaig sentir la cançó Nada de nada de Cecilia. És una cançó que m'encanta, sobretot si escoltes bé la lletra i que defineix a aquesta cantautora perfectament. Pot semblar, si no et fixes que té una baixa autoestima, que no es considera res de res, que se sent petita i inútil. Res més lluny del missatge final del text.

En una Espanya de pandereta a la dècada dels 70, les cançons de Cecilia tenien un gran valor. El valor de l'existencialisme. La reivindicació d'aquella part del cosmos que és cadascun de nosaltres i la llibertat de seguir sent-ho mimetitzan-se en la natura, i deslliurant-se del compromís. La cançó és una llista de sintagmes nominals sense verb. No hi ha acció. És pura presència.

Hi ha dies, i ahir era un, que així de petita em sento jo també, petita i lliure, res de ningú.





Nada de nada

la espuma del mar
un grano de sal o de arena
una hebra de pelo
una mano sin dueño
un instante de miedo
una nota perdida
una palabra vacia
en un poema
una luz de mañana
asi de pequeña soy yo
nada de nada

estribillo:
nada de ti, nada de mí,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie (bis)

un copo de nieve
una lluvia que llueve
un pensamiento
un abismo entreabierto
una palabra callada
un lo siento
un vaso sin huella
soy un camino que no
tiene destino
una estrella apagada
asi de pequeña soy yo
nada de nada

estribillo

un soplo de vida
una verdad que es mentira
un sol de invierno
una hora en tu noche
el silencio de adioses
un sin quererlo
un segundo en tu sueño
soy un peldaño
subiendo tu escalera
una gota sin agua
asi de pequeña soy yo
nada de nada

estribillo


1 comentari:

Modestino ha dit...

A mí también me encanta esta canción, y el "Ramito de violetas", "Dama, dama", "Un millón de muertos", ....
Defines muy bien a Cecilia, una cantante distinta en su época que murió demasiado joven.