dilluns, 31 de desembre del 2012

Fer dieta



         Un dia qualsevol surts de la dutxa i la veus, mig amagada i oblidada: la bàscula. Instintivament et mires i el mirall et torna un diagnòstic decebedor. Potser sí que has guanyat una mica últimament. No saps si pesar-te, et fa mandra, però si estiguessis en el teu pes, penses, et trauries el neguit. La bàscula confirma els teus temors. El que has vist al mirall es tradueix en quilos.

         Esmorzes només un iogurt i un suc de taronja, deixant de banda les torrades amb mantega i melmelada i sense afegir-hi sucre al cafè.

         A mig matí els companys de la feina surten a fer el segon esmorzar. Tu els acompanyes però només demanes un tallat.

         A l'hora de dinar vas a aquell bar que fan menús. El menú complert val 12 €, però si demanes un plat solt, l'aigua, el cafè i les postres per separat et surt més car. Decideixes demanar el menú i no menjar-t'ho tot. Quan tens la safata davant trobes el menjar més bo que cap altre dia del mes. A més de petit els pares et van ensenyar que el menjar no es llença, que hi ha molta gent que passa gana.

         En tornar de la feina vas pensant en què hi haurà per sopar. Tens gana. Decideixes beure un tè. Però el tè sol senta malament a l'estómac buit. L'acompanyes amb un grapat de fruits secs.

         A l'hora de sopar seus a taula amb la família. Els nens han d'aprendre menjar de tot i tu has de donar-los exemple. Per això menges fins i tot la crema catalana que hi ha de postres.

3 comentaris:

Modestino ha dit...

Real como la vida misma. Llevo toda la vida haciendo dieta, y nio es nada fácil eso de la constancia y el rigor. Uno pone voluntad, pero ... aparece tanta excepción ...

Eso sí, mi nuevo endocrino ha conseguido que pierda 7 kilos ... falta me hacía, y me sigue haciendo.

Feliz año, amiga.

TXABI ha dit...

Espero i confio en que finalment no serà res el del peu.
(... però ves en compte amb aquests "quilets" de més perquè, a diferència de la confiança, costen poc de guanyar, però moooolt de perdre'ls ! de tota manera, no t'obsessionis).

Cristina ha dit...

Era només un text que vaig escriure fa temps per un curs d'escriptura. És veritat que els excessos de Nadal me l'ha fet recordar i que tenen molt a veure amb la inactivitat com a runner.

El protagonista no sóc jo, sobre tot perquè no m'agrada la crema catalana.