dimarts, 5 de febrer de 2013

Chico encuentra chica

Diumenge vaig anar a veure Silver Linings Playbook. No sé perquè porta aquest estrany títol. La versió espanyola és El lado bueno de las cosas.

Pat, noi bastant guapo troba Tiffany, noia guapíssima, primer no es suporten, després col·laboren per una raó egoista cadascú, pero al final hi ha happy end.

És una pel.li molt agradable de veure, molt simpática. La bogeria dels personatges és d'aquelles que no et fan patir gaire i més aviat fan que et caiguin bé. Són joves, ben plantats, surten a córrer, estan en forma, coneixen l'amor, tempten la sort i sobre tot, són tendres. La tendresa és el punt fort de la història. No són els únics bojos que pululan pel barri. Hi ha la germana de la Tiffani i el seu matrimoni mig perfecte mig fracassat. A casa d'en Pat la bogeria ve als gens. El seu pare i el seu germà Déu n'hi do.

Però ells tiren com poden, refan les seves vides i quan tot se'ls gira, intenten controlar (no sempre poden) anar a un lloc mental que es diu Excelsior, i mirar les coses sempre pel cantó ménys penós, per no dir l'únic que se salva.