Estrella Damm fa uns anuncis que toquen la fibra més profunda del que significa la nostra cultura i el nostre ancestral saber fer, des de temps immemorials. Els mediterranis potser no tenim el què, no arribem a l'excel·lencia, al rigor a la perfecció d'altres pobles. Però sóm els millors en el com. La nostra manera de viure, la nostra manera de saber gaudir de la vida, és la nostra identitat.
En Cesc va dir que el seu menjar preferit era el sushi, així que el seu amic Hideki Matsushisa li prepara un sushi amb gambes ben fresques al so de la Bella Lola, l'havanera més famosa, contemplant el mar i jugant a pilota amb els companys.
No és res, es només una simple cervesa. El què és bàsic. Una simple cervesa que es pot beure en un carrer solitari, tirat de fàstic i amargat. O es pot compartir, es pot acompanyar d'amics, d'experiències vitals, de natura, de bon menjar, del miracle de ser vius. Es pot beure cervesa mediterràneament.
Em dic Belén, un nom amb el que mai m'he sentit còmoda. Si hagués tingut una filla m'hagués agradat dir-li Cristina.
Jeg hetter Belén, et navn som jeg aldri har følt komfortabel. Hvis jeg hadde en datter jeg ville ha likt å kalle henne for Cristina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada