Coses que em passen

(Faltaria una foto, però és tan gran que no em cap, l'he linkada quan anomeno el local)

Avui m'ha passat una cosa que m'ha fet molta gràcia. Resulta que dono uns deures per escrit als meus alumnes que consisteixen en descriure quin és el seu local favorit a la seva ciutat. Pot ser un bar o restaurant, pot ser una disco o també un parc o una platja.

El que acostumo a fer jo, quan llegeixo a casa les redaccions és buscar una foto a google del lloc que m'ha indicat l'estudiant per imprimir-la i regalar-l'hi quan li torno el paper.

El Leon és un noi molt eixerit. El vam posar a primer perquè no havia estudiat molt espanyol, però des del primer dia ja es va veure que podia fer més, així que va venir a la meva classe, a segon. És holandés. Al seu treball em descriu el bar Tivoli a Utrecht, el seu local favorit. Jo busco aquest lloc a internet i li torno els deures amb la foto.

No puede ser! No puede ser!

¿No es el Tivoli del que escribes?

Sí, sí, pero es que no te lo vas a creer. Es alucinante

(precisament hem treballat el vocabulari de valoracions i ara ja sap dir increíble, alucinante, estupendo, genial..)

Hay tres personas fuera: el chico de rizos es un amigo mío, el otro el dueño del local y el tercero también lo conozco!

¿De verdad? Pues mira, la primera foto en google imágenes

És com si jo, en noruec, posem per cas, escribís sobre Les gens que j'aime al carrer València i un professor a Oslo em regalés una foto del local amb l'Andhi, l'Elisabet i la Rosa i l'Eugeni, sortint de la porta! Per cert que és el meu local preferit a Barcelona.

Quin és el vostre?