El badall, l'estirament del cervell

Tothom sap els beneficis dels estiraments pels músculs i les articulacions del cos. Quan portem estona seguts davant l'ordinador, quan hem fet esport més o menys intensiu, quan hem passat una situació estressant, sempre ens diuen: estira.

El badall ve a ser un estirament més. Però en aquest cas estirem una part del cos que no permet accés i ho hem de fer mitjançant la respiració, la circulació de la sang i per descomptat els músculs.

Quan el cos nota que estem cansats, avorrits o afamats, quan els músculs necessiten un "xute" o simplement quan veiem altres persones o animals que ho fan, el cervell envia un SOS de reforçament. Pot ser que el dioxid de carboni estigui carregant massa els pulmons, que el cervell estigui massa calent, o que encara estigui poc actiu i de sobte passa tot això:

1) Entra aire en quantitat i fred. Es refreda el cervell.
2) El cos envia glucosa al cervell per posar-lo en funcionament.
3) Les mandíbules es separen i relaxen.
4) Tota la musculatura facial s'estira.
5) Els lacrimals comencen a treure llàgrimes i netegen la còrnia.
6) Surt un só que  ve a ser com un sospir sonor, on treiem l'energia negativa.
7) El diafragma i la musculatura intercostal es relaxa.
8) Entra oxígen a la sang i es neteja i accelera la circulació sanguínia.


Tots els animals badallen, inclosos els rèpitls i les aus, però els que més ho fan són els mamífers. El badall també s'encomana entre els animals i quan un comença,  tots l'imiten.

A més badallem al cos matern, el fetus de 24 setmanes surt badallant en moltes ecografies, es a dir que no és un gest aprés sinó que és innat.

Així que ja ho sabeu tots. Badalleu moltes vegades, sempre que ho necessiteu i si heu badallat llegint aquesta entrada no és perquè sigui molt avorrida, sinó perquè només parlar del tema, és suficient per provocar-lo!