dissabte, 5 de maig del 2012

Jo de gran vull ser...

Estic llegint un llibre d'experències de diversos corredors -uns molt populars i d'altres anònims- entitolat La pasión de Correr dirigit per Francisco Medina. Una de les que ens explica la seva vivència amb el running és Arceli Segarra, algú molt famós, però que jo no tenia el gust de conèixer.


Tot el que us pugui dir d'aquesta dona és poc. Ja a la portada de la revista Vida activa salta a la vista que és molt maca i atractiva i per tant és model. No només model de roba esportiva, sinó també de tota mena de roba. També es pot llegir que és muntanyista, de les de debó i que ha pujat l'Everest.(No, no es cap joc de paraules, ni cap metàfora), a més és la primera dona espanyola que ha arribat al cim. A la seva pàgina web personal hi té un currículum d'ascencions a 8.000s que fa molta impressió


Amb esportista i model ja en tindríem prou, pero hi ha més. 


Ha participat en reportatges de National Geographic tant fent entrevistes com fent fotografies.


Ha participat en la película Set anys al Tíbet protagonitzada per Bratt Pitt fent de càmara a les escenes exteriors.


Roda anuncis i programes de televisió.


Col·labora habitualment en programes de ràdio com El món s'acaba (Catalunya Ràdio) i La quinta forca (RAC1).


Fa cursos a directius per ajudar-los a gestionar la motivació, la presa de decisions i l'èxit o el fracàs.


És l'autora d'una sèrie de llibres infantils protagonitzats per una nena, la Tina, que fa viatges d'aventura




però és que a més és la il·lustradora dels llibres. Dibuixa molt bé.




És disenyadora d'una línia de roba, sobretot samarretes, que es diu Shirtas.


A més d'alpinista i corredora practica al màxim nivell altres esports de risc: escalada en roca i en gel, esquí, snow board, BTT, descens de barrancs, rafting, piragüisme, natació, equitació.


Parla quatre idiomes: anglès, francès, castellà i català.


A més ha estudiat i és fisioterapeuta.




Aquí la teniu, ella mateixa ho explica tot













2 comentaris:

Per ha dit...

Pues a mi me recuerda a ti... menos lo de dibujar bien que en nuestra familia no se hace por principio!

Jordicine ha dit...

Té temps per fer tantes coses? Caram. Una abraçada, BLN. Jo em quedo amb el d'en Murakami... i els de l'Arcadi.