És la tercera vegada a la història dels castells que una colla el descarrega al primer intent. Per nosaltres, el públic que els vèiem, la cosa més impressionant fou que el castell va pujar segur i ferm des del principi. La canalla va anar molt ràpida, sobretot baixant i tothom sabia fer molt bé la seva feina. Ningú hagués dit que no l'havien fet mai abans. Semblava que en tenien la mà trencada. Sense dubtes, sense vacil·lacions. Tots concentrats i amb molta confiança. Admirable!
Ens van deixar bocabadats per començar, però no es van conformar amb això. Ja que s'hi posaven, s'hi posaven. Dos millor que un. A la següent ronda van fer un 7 de 7. Tot i que no és un castell de 8, implica molta gent, gent que en general no puja, no està molt acostumada a pujar. Els dos troncs de 3 i 4 quedaven força separats per l'enxaneta que havia de passar d'un acotxador a l'altre. Un cop més, tot es va fer perfecte. Com si l'haguessin tirat tota la vida.
Us imagineu com estava la plaça? Com plorava i aplaudia la gent? Els petons i les abraçades?
1 comentari:
Ei, t'he enllaçat des del FB i TW de la colla. Molt maco l'article! Salut!
Publica un comentari a l'entrada