Avui han marxat tots a fer esquí de remontadors, es a dir, el que a mi no m'agrada tant i no em compensa arriscar el peu. Per tant he decidit esperar-me aquí a l'hotel i fer només una petita passejada i una llarga migdiada.
El meu hotel és el Turpí a la vall de Baños de Benasque, però en realitat, aquest indret és conegut gràcies a un gran balneari, que deu ser un dels més antics dels Pirineus. Es troba a pocs km de l'hotel. He decidit arribar-me.
Avui fa molt bon dia, fa sol i no fa massa fred. Una ocasió més que bona per gaudir de la increïble natura que ens envolta. Però la carretera que hi puja és plena de gel, sobretot a les corbes, una cosa tant exagerada que per descomptat no permet la pujada de cotxes i fins i tot pujar i baixar caminant té el seu perill. He de vigiliar molt. Però el peu m'ha respost bé de l'esquiada d'ahir i l'optimisme és molt gran. A més tinc tot el temps del món, res a fer en tot el dia, la family a Cerler amb un grup d'amics que ens hem trobat aquí al Turpí, per tant, temps infinit, deure zero.
Arribo dalt i tal com m'havien dit, a la corba d'abans d'arribar es troba un indret curiós. Hi ha tres pedres fent una mena de paret. Allà una pintada diu Sé limpio. i davant una petita pica plena d'aigua que surt d'una amagada font: surt l'aigua a 38º. La toco, la gaudeixo. Ja m'ho esperava i he vingut amb una bona tovallola de l'hotel. Em pujo els pantalons d'esquí, em pujo els leotards, em trec els mitjons gruixuts i sí, sense cap recança i en un ambient de fred (tot i que fa bon sol) fico els peus a l'aigua calenta. Els fico i els trec. Deixo que es refredin. Els torno a mullar. Els torno a refredar amb l'aire del matí. Plaer. Agraïment. Sensació.
Una bona estona de sentir-me una privilegiada, ara cal tornar enrera. Cal vigilar no relliscar. El gel ocupa la major part de la carretera. Arribo contenta a l'hotel. La calor de l'aigua i el fred de l'aire en mig dels arbres, les pedres, la neu. La pau.
Shanti
SHAWARMA EN LA MONTAÑA
Fa 2 dies
3 comentaris:
Benvinguda a Aragò, Bln. Benasque es de lo más bonito que tenemos. Y tu blog es de lo más bonito que hay en la blogosfera. Disfruta!
Sí Modestino, Benasque, el Pirineo central, la montaña, montaña, sin paliativos. Desde mi adolescencia en el escoltismo, he sido siempre una enamorada del alto Aragón. Solemos venir a este hotel todos los años unos cuatro días.
Me ruborizas con tu elogio. Gracias!
No pretendía ruborizarse; lo descubrí hace tiempo, pero hasta ahora no lo había seguido. Uno agradece aire fresco en estos tiempos.
Publica un comentari a l'entrada